Manolo

No el conec personalment, però li diré Manolo perquè tothom l’anomena així. Valencià d’origen, després de dirigir la Fundació Tàpies i el MACBA a Barcelona, Manuel Borja-Villel fa el salt a Madrid el 2008, a la direcció del Museu Reina Sofia. S’hi va estar 15 anys i el 2023, com el fill pròdig, retorna a Barcelona. Jordi Martí Grau, ex PSC i ex MES, ara enrolat oportunament als Comuns, el volia col·locar al seu feu, l’Ajuntament de Barcelona, però no va sortir-se’n i, amb habilitat, li cola un gol per l’escaire a la consellera Natàlia Garriga (ERC) per endollar-lo a la Generalitat. En ple procés regressiu d’Esquerra, Manolo aterra a Barcelona en el marc d’una operació d’espanyolisme i colonització culturals. Martí, per contra, ha acabat a Madrid de secretari d’estat de Cultura esdevenint la mà dreta del ministre Urtasun. Podria esperar-se que fessin lobby o un duet fantàstic català a la capital del regne, però no. Han anat a fer el que s’espera que els catalans facin a Madrid, no emprenyar gaire. En canvi, en Manolo sí que ha molestat força a la vella guàrdia de la museologia catalana, que li ha donat l’esquena perquè inicialment tenia l’encàrrec de treballar en la renovació del MNAC i, alhora, fiscalitzar l’actual director, Pepe Serra. Va treure-s’ho del cap en veure que no era ben rebut, però ha continuat fent la viu-viu al càrrec i ha començat a donar la tabarra amb colonialisme, extractivismes, artistes brasilers que ningú coneix i mandanga crítica amb tot el que faci tuf de català. Recuperin l’entrevista de diumenge a El País i facin-ho amb una bossa a la vora per hiperventilar. Algú que va ser comodíssim per al poder mentre va dirigir el Reina –fins i tot, per als governs del PP–, algú que va muntar una festa expositiva impressionant en aquell museu per commemorar els 40 anys de la Constitució Espanyola, arriba aquí i ens diu que som esclavistes, abusaenanos i que la cosa de Sixena fa tuf de colonialisme, tot i que reconeix que no en té ni idea del tema. Pontifica dient que l’art s’ha de poder moure i veure a tot Espanya, que les col·leccions s’han de compartir, però quan el periodista li pregunta pel Guernica, aleshores treu l’escut de l’armada espanyola i diu que no. Manolo, ai Manolito. Fot-els-hi canya, fot-els-hi canya, perquè Manolo, “Tú eres España”.