La fauna de Sixena
Aquests dies tothom s’ha quedat sorprès quan La Vanguardia ha fet públic que el 1941 el Museu de Saragossa podia haver adquirit les pintures de Sixena per 30.000 pessetes, però no van aconseguir arreplegar els diners. La informació es coneixia des de fa 25 anys perquè ho havia publicat un autor aragonès i alguns ho havíem anat recordant periòdicament. El que no s’ha dit és que deu anys després la Diputació d’Osca també podia haver-les recuperat si haguessin satisfet les 334.000 pessetes que el director del museu de Barcelona va establir com a preu dels costos d’arrencament, traspàs, restauració i instal·lació, però tampoc van voler pagar-ho. Devem aquesta valuosa informació a l’antiga bloguera i ara piuladora Marisancho Menjón, a qui hem d’agrair la bona feina que fa pel patrimoni aragonès.
Entre la resta de fauna que pul·lula a l’entorn del cas Sixena hi ha el duet fantàstic integrat per l’exalcalde del poble, Ildefonso Salillas, i l’advocat Jorge Español, dos personatges abonats a l’astracanada que afirmen que la sala capitular del monestir no va cremar el 1936 i que la destrossa de les pintures va ser una acció vandàlica de Josep Gudiol per endur-se-les a Barcelona. Ho defensa també una senyora de Saragossa, María Gómez Rodrigo, que fa de professora de restauració a la Universitat de València i que comparteix coses de l’ultra Alvise a les xarxes. Un altre professor universitari que ha parlat algun cop de Sixena és Antonio Naval Mas que, a banda, és capellà. Diferents entitats aragoneses l’acaben de denunciar davant la Fiscalia de Memòria Democràtica per enaltiment del cop d’estat franquista en uns articles que ha publicat.
El volum de bajanades que s’han dit aquests dies a les xarxes sobre Sixena ha estat colossal i s’han fet girar boles sensacionals, com la d’unes pintures murals “romàniques” de l’església de Jánovas (Osca) que s’estarien perdent i que haurien de fer avergonyir les autoritats aragoneses. En realitat, van ser pintades el 2001 per fer de decorat d’una pel·li. Això sí, van pintar-se a sobre d’unes altres ben antigues que es van malmetre. On eren aleshores els polítics aragonesos quan es cometia aquell atemptat? Ah, sí, estaven cridant als diaris pel retorn “de los bienes del Museo de Lérida” en ple litigi canònic per l’art de la Franja.
