La pica de San Josemaría

El 13 de gener de 1902, un vailet anomenat José María Escrivá Albás era batejat a la catedral de Barbastre a la mateixa pica on havia rebut el sagrament la seva mare i on anys després el rebrien els seus germans. Amb el temps, el noi prosperaria religiosament, acabaria fundant l’Opus Dei i avui és sant de l’Església Catòlica, després que Joan Pau II el canonitzés el 2002. Tot allò que l’envoltava agafava dimensió gairebé celestial molt abans que li arribés la santedat, això és, els indrets per on va passar, les robes que va vestir o les coses que va tocar. Ja se sap, el fetitxisme religiós que apel·la a la sacralitat d’alguna cosa amb l’excusa que ha estat en contacte amb el personatge i conté la seva virtus.

Devia ser per això que el bisbe de Barbastre i el Capítol de la catedral van regalar-li el 1957 els fragments de la pica on va ser batejat, que havien estat llençats al riu després de fúria iconoclasta del 1936. Ell, en un gest a mig camí entre l’autoconsciència i el messianisme, va enviar els trossos a Roma perquè fossin instal·lats a la Casa General de la prelatura. “Esas piedras venerables de nuestra Santa Iglesia Catedral, bien restauradas aquí en Italia por estos hijos míos, ocuparán un puesto de honor”, va dir Mossèn Escrivá. Avui, restaurada i venerada com una mena de relíquia de contacte, la pica llueix a l’atri de l’església de Santa Maria de la Pau a Roma, la seu central de l’Opus Dei, on també van ser enterrades les despulles del fundador a sota de l’altar.

Però aquesta pau i serenor dictades per Escrivá s’han vist alterades, paradoxalment, pel Bisbat de Barbastre, que en el marc de la batalla que actualment lliura amb els gestors del santuari de Torreciutat ha posat en marxa una campanya de reclamació de la Mare de Déu romànica del santuari i de la pica baptismal enviada a Roma. Posats a reclamar, invoco des d’aquí l’amic Francesc Serés, ja que la pica consta documentalment que va ser esculpida el 1635 amb pedra extreta d’una pedrera de Saidí. I posats a retornar, invoco els responsables del santuari de Torreciutat perquè retornin la reixa del cor, dues piques baptismals i diverses escultures que tenen de la catedral d’Osca i que Mossèn Escrivá va adquirir il·legalment (si fem servir la jurisprudència del cas Sixena) el 1969.