Col·lapse ferroviari
Els lleidatans som pocs, comparant-nos evidentment amb la gran àrea metropolitana, i estem acostumats a anar al furgó de cua del transport per ferrocarril. La línia de Manresa circulava fins fa quatre dies a la mateixa velocitat que fa un segle i encara avui costa tres hores viatjar amb tren des de la capital del Segrià a la capital catalana per Manresa. La de la costa, si fa no fa el mateix, i amb molt pocs combois al llarg del dia. I la línia de la Pobla només es va traspassar perquè l’Estat volia tancar-la per deficitària i la van salvar Diputació i Generalitat sufragant el dèficit. L’AVE sí que ha comportat una gran millora per als desplaçaments a Tarragona, Barcelona i Girona o Saragossa, Madrid, Andalusia i Galícia, però el preu no permet l’ús quotidià a la majoria de lleidatans, i a més ara ja no és tan fiable com en els seus inicis. Però com que els problemes de Rodalies acaben perjudicant tot el territori català, ha arribat l’hora de dir prou i que la Generalitat es planti davant del Govern central i exigeixi una discriminació inversora positiva pels anys i dècades de menysteniment que ha patit Catalunya. I com que no hi ha millor constatació que les xifres i les dades, aquí en tenen algunes: la mitjana d’incidències dels últims anys (2021 i 2022) comparant-les amb els primers disponibles en la sèrie (2012 i 2013) conclou que els retards greus han augmentat un 135%, els minuts de retard acumulats d’aquests viatges han crescut un 112% i els passatges cancel·lats s’han multiplicat per quatre.
Quant a inversions, entre l’any 2010 i 2012, la inversió executada per l’Estat en ferrocarrils catalans va caure a la meitat, des dels prop de 1.000 milions fins als 470. Des d’aleshores i fins a l’any 2021, la xifra total mai ha tornat a superar els 250 milions anuals, la qual cosa ha sumit la xarxa ferroviària catalana en un col·lapse difícil de recuperar. Les dades exposades, oficials d’Adif, donen compte de la llarga agonia que ha patit el servei. I la responsabilitat és del Govern central, tant del PP com del PSOE, que sempre han primat les infraestructures centralistes i radials de Madrid. És evident que ni la reprovació ni la dimissió de la consellera Paneque no milloraran la situació, però sí que ha de ser conscient l’Executiu que els catalans ni mereixen ni poden continuar suportant aquesta situació.
Un kit de tres dies
Brussel·les demana a totes les llars europees que tinguin reserves d’aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir 72 hores. És una de les directrius que presentarà avui la UE. Una estratègia més per crear entre els ciutadans la por a atacs bèl·lics, informàtics o pandèmies i facilitar la seua sensibilització amb el rearmament.
