Ciutats cada vegada més impersonals
L’anunci de la subhasta de l’històric hotel Condes de Urgel de Lleida suposa el final d’una època. En els últims anys, la ciutat ha estat testimoni d’un fenomen que transcendeix la simple desaparició de negocis: el tancament d’establiments que han estat pilars de la vida urbana i cultural de la ciutat que donen pas a cadenes i franquícies. El món és cada vegada més uniforme i les ciutats, cada vegada més impersonals. La llista és llarga: la pastisseria Torres, fundada el 1853, la perfumeria Estrella d’Or, també del segle XIX, el mític Baratillo Leridano, les imponents Sederías Catalanas, la llibreria Urriza, els discos Orley amb un aparador disparat per la ultradreta, l’antic hotel Palace i, més recentment, botigues que també van marcar una època, com la Domingo’s. Són només uns quants exemples. El tancament d’aquests locals deixa un buit que va més enllà de l’àmbit comercial, representa una erosió de la identitat urbana. La seua desaparició implica la pèrdua d’un patrimoni intangible que definia el caràcter de la ciutat. És el cas de l’hotel Condes de Urgel. Es va inaugurar el 1960 i de seguida es va convertir en un referent, impulsat per la família Rocafort. La seua piscina va causar escàndol, però el seu èxit va ser tan rotund que el 1975, fa ara cinquanta anys, es va inaugurar un nou edifici que ampliava la capacitat i el servei de l’hotel. Aquest equipament va acollir la primera edició del premi Vallverdú d’assaig i va allotjar el Nobel Camilo José Cela, entre altres il·lustres hostes. Les causes d’aquests tancaments són múltiples: la competència de grans superfícies i cadenes, el canvi en els hàbits de consum, la falta de relleu generacional i, en alguns casos, la manca de suport institucional per preservar aquests negocis emblemàtics. Aquesta preservació sembla avui dia una quimera. Les institucions haurien d’oferir incentius fiscals, programes de suport a la successió empresarial i campanyes de conscienciació sobre la importància de consumir en establiments de km 0. Preservar aquests negocis és preservar la memòria viva de les ciutats, l’ànima intangible que les feia úniques.
La base de l’esport
Les instal·lacions esportives de Lleida, que utilitzen cada any milers de lleidatans de totes les edats, s’han quedat petites i els clubs que les usen veuen limitat el seu creixement. A més, aquests equipaments presenten deficiències, que la Paeria vol arreglar amb una inversió de 6,3 milions d’euros en tres anys. Un pla renove per garantir l’esport base del qual es beneficiaran cinquanta recintes esportius de la capital del Segrià. Sens dubte, una inversió necessària perquè en l’esport base hi ha la base de l’esport.
