Cal treure les pomes podrides
La mort a Fraga d’un home d’origen pakistanès sense papers de residència ni de treball, que va patir un cop de calor mentre era a collir fruita divendres passat, i la investigació de la Guàrdia Civil que ha permès alliberar 200 temporers, també procedents de l’estranger, que eren explotats laboralment i estaven allotjats en condicions infrahumanes en edificis ruïnosos a Candasnos, han tornat a posar sobre la taula la necessitat de garantir les degudes condicions a totes les persones que treballen a la campanya de la fruita. Tenen raó les organitzacions agràries quan remarquen que es tracta de casos molt puntuals, i que la gran majoria d’empreses i agricultors fan les coses bé, tal com estableix la normativa. Per això mateix cal vetllar per evitar que hi hagi algunes persones que s’aprofitin d’altres que estan disposades a treballar per sous ínfims durant les hores i els dies que calguin, ja sigui perquè no poden fer-ho legalment o perquè procedeixen de llocs on viuen en la més absoluta misèria. En aquest sentit, resulta molt preocupant que els dos-cents treballadors que van ser alliberats a Candasnos haguessin estat contractats en origen –la qual cosa comporta la supervisió del ministeri de Migracions– per part de tres empreses de treball temporal a compte de tres firmes fructícoles del Baix Cinca. És evident que a part del control inicial no n’hi va haver cap més, ja que sinó hauria estat impossible que poguessin estar en les condicions en les quals es trobaven. I també resulta inconcebible que a aquestes alçades del segle XXI hi hagi temporers que puguin estar treballant durant hores a ple sol a temperatures de gairebé 40 graus sense les mesures de protecció adequades i que això acabi comportant la mort d’algun d’ells. Per molt mal pagada que estigui la fruita i per molt exigus que siguin els marges de rendibilitat per als productors, res no ha d’estar per sobre d’un tracte digne envers qualsevol persona.
L’OTAN, als peus de Trump
“Europa pagarà en GRAN”. Aquest va ser el missatge privat enviat pel secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, a Donald Trump, abans de la cimera d’aquesta organització celebrada ahir, i ara ja és una realitat. La decisió que els països membres augmentin la despesa en defensa fins al 5% del PIB en un termini de deu anys suposa assumir el que pretenia el president dels EUA, que a més en serà el país més beneficiat. La mesura es justifica per l’amenaça russa i les tensions geopolítiques mundials, però cal preguntar-se si en temps de l’URSS aquesta amenaça no era més gran i si seguir les directrius de Trump és la millor recepta per a l’estabilitat.
