Cal dibuixar a la terra mosaics tallafoc
La terra serà nostra si la treballem, i si no, serà del foc. Això venen a dir-nos aquests dies els experts després del tràgic incendi de la Segarra. I aquesta és la raó per la qual els focs d’avui, com va afirmar a Guissona el president Illa, no són com els de fa 20 o 50 anys. Perquè fa 20 anys la terra es treballava més, i fa 50, molt més. Això vol dir que avui hi ha molt més bosc. Massa. I massa brut. Les terres conreades feien de tallafocs i trencaven la continuïtat del combustible. A això cal afegir, d’una banda, que amb prou feines es treballa avui el bosc i, de l’altra, els efectes del canvi climàtic. D’aquest còctel naixen uns incendis de sisena generació que són capaços de crear pirocúmuls de 14 quilòmetres d’altura que traspassen la primera capa de l’atmosfera i provoquen una virulència mai vista. A 28 quilòmetres per hora va avançar el devastador incendi de la Segarra, la velocitat més alta registrada, pel que sembla, a tot Europa. És una barbaritat. Si el foc s’hagués dirigit cap a Mollerussa, hauria arribat a la capital del Pla en una hora, i en aquell temps hauria arribat a Mataró via Collserola si hagués començat a Castellbisbal. Perquè ens fem una idea, cal tenir en compte que hi ha focs de comportament extrem que van a 3 quilòmetres per hora, com va explicar ahir a SEGRE el professor d’Enginyeria Forestal de la UdL Víctor Resco.
Un incendi com el de la Segarra no es pot parar. En aquesta comarca (i l’Urgell, i la Noguera) es van concentrar dimarts 350 bombers, tants com hi ha de guàrdia un dia normal a tot Catalunya. No és que tots els bombers de Catalunya anessin a la zona, perquè a l’estiu hi ha més dotació i la resta de comarques no van quedar descobertes, però el desplegament va ser molt important. També és molt destacable la capacitat d’intel·ligència en anàlisi i estratègies per part dels bombers catalans, internacionalment reconeguda. Però no es tracta de més o menys mitjans, ni de més o menys perícia, ni de les dos coses juntes. Es tracta que ens enfrontem a uns incendis virulents capaços d’escampar cendres en terrasses de la ciutat de Lleida, a 70 quilòmetres de la zona del desastre. Això no es pot parar. Només es pot deixar morir. O esperar que plogui, la qual cosa és el que afortunadament va ocórrer dimarts. Tret que dibuixem a la terra, treballant-la (és a dir, donant suport als pagesos), mosaics tallafoc.
Sentències no executables
La prova fotogràfica que publiquem avui sobre el deteriorament pràcticament immediat de les pintures de Sixena si se les desplaça és demolidor. No existeix cap motiu per dubtar que la jutge d’Osca que ha d’executar la sentència la tindrà en compte.
