“No t’estranyis perquè aquest és el teu ambient”
El PP va creure fa quinze dies que tenia el partit guanyat però no el va rematar, i ara té tot l’equip defensant penjat del pal, és a dir, xiulant davant del soroll eixordador de la trama Montoro. Quan va esclatar l’escàndol Cerdán semblava que ho tenia fet, però aquesta setmana s’ha sabut que un jutge de Tarragona investiga l’exministre d’Aznar i de Rajoy ni més ni menys que per traficar suposadament amb lleis per beneficiar empreses gasistes, tabaqueres i de cases d’apostes, aquestes últimes participades pel també exministre Rafael Catalá. S’ha publicat que, abans que a Tarragona, la trama Montoro va ser investigada a Madrid i arxivada per la jutge Patricia Jiménez-Alfaro Esperón. Un dels directius de l’empresa de Catalá és José Antonio Jiménez-Alfaro Esperón, germà de la jutge Patricia Jiménez-Alfaro Esperón. Casualitats de la vida. Abans que al PP li esclatés l’escàndol Montoro, que l’escatxiga amb la tardor del judici pel cas Kitchen en l’horitzó, se sentia tan guanyador que el jutge Peinado, que aparentment no té res a veure amb el partit –l’adverbi és molt important–, va voler marcar un gol en fora de joc, amb la mà i agredint prèviament un rival i l’àrbitre amb el seu desenraonat intent d’imputació del ministre Bolaños, lògicament desestimat pel Suprem.
Una altra cosa molt diferent, i molt seriosa, és el de l’escàndol Cerdán, instruït, per cert, pel jutge del Suprem Leopoldo Puente, elegit a proposta del PSOE, exmembre de la progressista Jutges per la Democràcia i signant d’un vot particular contra l’escandalosa condemna del diputat de Podem Alberto Rodríguez, posteriorment anul·lada pel Tribunal Constitucional. Leopoldo Puente és un exemple que demostra que entre els 80 magistrats del Suprem n’hi ha molts que se sotmeten a l’imperi de la llei amb professionalitat i imparcialitat, com ho fan la majoria dels 5.300 jutges d’Espanya. El problema de credibilitat el té aquest tribunal en una Sala Penal que s’ha rebel·lat contra el Congrés amb una interpretació de la malversació que provocaria vergonya aliena en un estudiant de primer de Dret. El cas Cerdán té molta substància i fa molt mala olor, tant com el cas Montoro, i el partit s’ha igualat de tal manera que ara enrojolen una mica les bravates d’un senyor que fa quinze dies, quan es veia guanyador, va dir no se sap quines coses sobre no se sap quins ambients, quines estranyeses i quines presons.
Bona fe
La bona fe és un principi general del dret que quan es presenta pot atenuar i fins i tot excloure la responsabilitat, i no ho ha fet en les sis condemnes de les quals informem a la pàgina 3.
