La diferència entre macro i microeconomia
Les dades macroeconòmiques dels últims anys conviden a l’optimisme. L’economia espanyola ha estat la que més ha crescut dins de la UE i a nivell de Lleida i Catalunya també ha seguit aquesta línia. El mes de juliol s’ha tornat a tancar amb un nou rècord d’afiliats a la Seguretat Social, malgrat que les xifres de l’atur han estat més aviat dolentes. El problema és que aquest marc positiu global no es trasllada a la realitat microeconòmica. Moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes, encara que un o alguns dels seus membres tinguin feina. A més, la desigualtat social creix de forma accelerada. N’és una prova el que indica l’estudi sobre el desenvolupament de l’activitat econòmica a la ciutat de Lleida que forma part de la documentació de l’avenç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, al qual l’ajuntament acaba de donar llum verda. A l’analitzar l’evolució de la renda mitjana per persona entre 2015 i 2022, constata que la diferència entre el districte més pobre (inclou part del Barri Antic, Universitat i la Mariola) i els més rics (principalment Joc de la Bola i Ciutat Jardí) ha passat del 64% al 82% en aquests set anys. I hi cal afegir que l’economista Rafael Allepuz, que és el director de Càritas Diocesana de Lleida, alerta que hi ha una bossa crònica de pobresa formada per gairebé un 25% dels ciutadans. És un reflex a nivell local del que està passant a nivell mundial, amb una concentració galopant de la riquesa en poques mans, mentre amplis sectors de la població disposen de recursos mínims. El finançament de serveis públics per a tothom a través d’impostos que graven més els més acabalats, que era una de les bases de l’estat del benestar i comportava de facto una certa redistribució de la riquesa, està deixant pas a polítiques que prioritzen la retallada de la despesa pública. Amb una esquerra desorientada i un ascens de les formacions ultres en la majoria dels països occidentals, tot apunta que la desigualtat social es dispararà encara més en els propers anys.
Lleida, una potència esportiva
Les medalles aconseguides per Anna Simona i Faust Clotet en piragüisme, per Bernat Erta i Èrika Sellart en atletisme, el segon lloc de Mari Boya en el Mundial d’F3 i la participació d’Emma Carrasco en el Mundial de natació constaten que la demarcació de Lleida és una potència esportiva en relació amb el seu nombre d’habitants. A nivell individual, els destacats són molts més, amb els germans Márquez al capdavant. I per equips, encara que hi hagi la piga del futbol masculí, tenim clubs a l’elit del bàsquet i de l’hoquei patins i gairebé a l’elit en futbol femení i handbol.
