Torreblanca en el seu laberint
El segon Govern de la Generalitat tripartit i l’ajuntament de Lleida van impulsar fa gairebé vint anys el projecte d’un gran polígon industrial a Torreblanca, al peu de l’N-240 i a un parell de quilòmetres més enllà dels Mangraners. Van encarregar el planejament i l’Institut Català del Sòl va adquirir 242 hectàrees per les quals va pagar més de 36 milions d’euros, mentre que l’actual Empresa Municipal d’Agenda Urbana també va comprar una superfície similar. La iniciativa es va encallar a causa de la crisi econòmica, fins al punt que l’Incasòl va arrendar per a usos agrícoles els terrenys que havia adquirit. No es va tornar a parlar de Torreblanca fins que el gener del 2021 el Govern, llavors format per ERC i Junts, que també governaven a la Paeria, va anunciar que iniciava els tràmits perquè pogués estar ja en obres el 2023, amb una superfície inicial de 240 hectàrees ampliable fins a les 430. Ambdós administracions van destacar que es tractava d’un projecte estratègic per a Lleida i per al país, ja que tindria l’oferta de sòl més gran de tot Catalunya destinada a grans empreses. Poc després Junts va sortir de l’Executiu, però Esquerra va mantenir l’aposta. Tanmateix, els terminis es van anar demorant. El PSC havia presentat al·legacions quan estava a l’oposició municipal i, al tornar al govern el juny de 2023, va pactar amb la Generalitat uns canvis en el planejament perquè el polígon quedés més lluny dels Mangraners. Teòricament, només quedava pendent algun informe del ministeri de Transports per poder formalitzar l’aprovació del pla director. Fa un any, els socialistes també van passar a governar a Catalunya i igualment van defensar que Torreblanca era una prioritat. Entre unes coses i altres, han transcorregut més de quatre anys i mig des que la Generalitat va reactivar el projecte i ni tan sols se n’ha aprovat el planejament bàsic. A més, els pressupostos prorrogats només preveien una partida d’uns quants milers d’euros per a aquesta actuació, per la qual cosa caldrà esperar a veure si el Parlament aprova uns nous comptes per a l’any vinent que incloguin una partida molt més generosa. El projecte d’aquest polígon preveu una estació intermodal per facilitar el transport ferroviari de mercaderies a gran escala. Segur que quan estigui en funcionament serà un gran equipament, però la realitat és que mentre que després de quatre anys i mig la Generalitat encara no ha donat llum verda al pla director –al qual haurà de seguir el projecte d’urbanització abans de poder iniciar els treballs– a pocs quilòmetres de Lleida, a Tamarit de Llitera, les obres per construir una estació d’aquest tipus ja avancen a tot ritme, quan la tramitació va començar més tard, impulsades per una firma de capital lleidatà. És una lliçó que deixa ben clar que no tots els dèficits propis són culpa de tercers.
