Una Diada en defensa del català a les aules
Els alumnes que completen l’educació obligatòria a Catalunya acaben dominant el castellà d’una forma similar al català (fem un incís, seria molt més apropiat dir “tan malament com” i igual com dominen el castellà els de comunitats monolingües). L’ús de la primera llengua no va a menys al carrer, sinó el contrari, és la segona la que està en retrocés. Aquesta és la realitat després de quaranta anys d’immersió lingüística a l’escola. Es va iniciar a mitjans de la dècada dels vuitanta i, curiosament, en els inicis pràcticament no va ser objecte de crítiques polítiques ni de membres de la comunitat educativa, quan el normal és que els canvis substancials provoquin queixes en els començaments i després vagin sent assumits per tothom. En aquest assumpte, en canvi, les crítiques van començar a sorgir a finals dels noranta per part d’algun grupuscle amb el suport de certs mitjans de comunicació i, al cap d’uns anys, el seu marc normatiu va començar a veure’s afectat per sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estimaven parcialment recursos presentats per entitats molt minoritàries, com l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB). Fa cinc anys, el TSJC va dictaminar que les escoles havien d’impartir un 25% de la docència en castellà, a l’entendre que només així podia garantir-se la seua condició de segon idioma vehicular en l’ensenyament. Sigui dit de passada, crida l’atenció que els jutges s’atorguin la condició de pedagogs per decidir quin percentatge d’assignatures s’ha d’impartir en cada idioma. El maig del 2024, el Govern va aprovar un decret per blindar la immersió en català –i en aranès a la Val d’Aran– que la justícia va deixar poc després en suspens arran d’un recurs de l’AEB. Finalment, aquest dimecres, la vigília de la Diada, el TSJC va fer pública una sentència que anul·la la part fonamental del seu contingut. El Govern ja ha anunciat que recorrerà, però seria una sorpresa que el Tribunal Suprem esmenés la plana al TSJC. Així que entre entitats que gairebé no representen ningú, jutges i alguns partits han aconseguit que el paper del català com a llengua vehicular a les aules hagi passat de ser un element de consens a formar part de la creixent polarització social i política.
Precisament, la defensa del català va ser una de les qüestions que van marcar la celebració institucional de la Diada a Lleida i també va protagonitzar el missatge de bona part dels partits i entitats a Catalunya, en una jornada que va certificar la desmobilització de l’independentisme després de les massives manifestacions durant els anys del procés. Això no significa que la majoria dels ciutadans que hi van participar hagin abandonat el sobiranisme, sinó que s’ha escampat un desencant que, com succeeix a l’Estat espanyol i a tot Europa, acaba afavorint la ultradreta.
