Vedat al lloguer turístic i facilitar el residencial
El nombre de pisos d’ús turístic s’ha disparat en els últims anys perquè a les localitats on hi ha una elevada quantitat de visitants aquesta modalitat de lloguer permet obtenir uns ingressos més grans que els que proporcionaria un de convencional per a tot l’any. Això ha portat a la situació paradoxal que a les poblacions on més han proliferat falten habitatges per a persones que necessiten residir-hi durant tot l’any o almenys uns mesos. Aquest fet ha portat al fet que nombrosos ajuntaments, la Generalitat i el Govern central hagin començat a posar límit a aquesta oferta. Ara, aquest últim ha declarat il·legals un total de 53.876 pisos turístics a l’Estat, dels quals 7.729 es troben a Catalunya i 414, a les comarques de Lleida, on representen gairebé un de cada deu dels que estaven declarats. Aquesta actuació ve derivada de l’obligació des del passat 1 de juliol de sol·licitar un número per al registre únic de lloguer de curta temporada. Els requisits per poder formalitzar aquest tràmit són fonamentalment comptar amb l’autorització municipal, que aquest ús estigui emparat per la normativa urbanística al lloc on es troba l’immoble, que tingui la cèdula d’habitabilitat, complir les condicions tècniques i d’equipaments exigibles per a qualsevol habitatge, garantir-ne la neteja, tenir disponible un telèfon d’atenció per a ajuntament, usuaris i veïns i assegurar-ne un correcte manteniment. No es tracta en cap cas de condicions draconianes, per la qual cosa és positiu que l’administració comprovi que es compleixen, a fi de derivar del mercat turístic al residencial tots els pisos que no entren dins dels paràmetres fixats. Però caldria fer un pas més i complementar aquest control amb mesures que facilitessin que els propietaris fessin aquest pas, perquè si no al final hi ha el perill que molts optin per mantenir-los desocupats a l’espera que hi hagi millors oportunitats econòmiques.
La politització de l’esport
El caos viscut en l’última etapa de la Vuelta, que va haver de ser cancel·lada després que els manifestants propalestins envaïssin carrers per on havien de passar els ciclistes, ha reactivat el debat sobre si l’esport ha de quedar al marge o no de les disputes polítiques. El cert és que hi ha poques coses tan polititzades com l’esport d’elit, que mou quantitats astronòmiques de diners i mobilitza milions de persones. El que va passar a la Vuelta hauria de servir per posar sobre la taula si representants de països que cometen massacres denunciades per la mateixa ONU poden participar en competicions internacionals. El més lògic seria que no, com s’ha fet amb Rússia.
