Una agressió intolerable
Docents de l’escola Àngel Guimerà i d’altres centres de Balaguer van protestar ahir al matí davant les portes del centre per l’agressió que va patir dilluns un mestre per part del pare d’un alumne. Paradoxalment, aquest succés va tenir lloc durant una reunió de la taula de mediació convocada per resoldre un malentès sobre un comentari del primer sobre el nen. Es tracta d’un fet intolerable i, per començar, el departament d’Educació ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar que quedi impune l’agressor, que a més es va atansar a poca distància dels concentrats i els va cridar que havien amenaçat el seu fill. Tenen raó els sindicats quan proposen que sigui directament la conselleria la que presenti la denúncia per protegir l’afectat. Tot seguit, ha d’adoptar altres iniciatives per intentar prevenir en la mesura possible aquestes situacions. En aquest sentit, crida l’atenció que aquest col·legi hagi perdut aquest curs l’educador social del qual disposava i que la tècnica d’integració social assignada encara no s’hagi incorporat per tràmits de contractació. Es tracta d’un pas enrere que caldria rectificar com més aviat millor. Com va dir ahir el vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials, Albert Font-Tarrés, aquests perfils són indispensables en centres de màxima complexitat com és aquest. La conselleria diu que no és possible mantenir un educador social perquè el programa específic que finançava el seu desplegament a determinades escoles ha acabat. Aquest no és un argument assumible. Aquesta retallada només podria justificar-se si el departament presentés una avaluació d’aquest projecte i els resultats demostressin que la tasca d’aquests professionals ha tingut un impacte irrellevant. Si no és així, el Govern ha de buscar els recursos que calguin per finançar-ho. L’escola catalana té molts problemes i un dels quals, i no menor, és la pèrdua de prestigi dels docents. Per revertir aquesta situació, cal actuar en diversos àmbits. Un és garantir que la seua formació sigui de qualitat i exigent, com un cribratge per aconseguir que acabin exercint els que realment estan preparats per fer-ho. Un altre és que aquesta exigència inicial vagi acompanyada després d’una retribució d’acord amb la responsabilitat que comporta una tasca tan important com la seua. I tampoc no estaria de més difondre entre tota la comunitat educativa que el professorat té la condició legal d’autoritat pública, un aspecte que continua sent poc conegut. Finalment, cal tornar a instar tots els partits que intentin arribar a un gran pacte que posi l’educació com una de les grans prioritats dels pressupostos públics, independentment de qui governi, per atansar el seu nivell de finançament a la mitjana europea, de la qual ara està molt lluny.
