Joaquín Sabina i les meuques

Representa que tot passa de nit, quan Joaquín Sabina torna a casa. Tres joves l’atraquen “con un pincho de cocina en la garganta” i l’hi roben tot, però s’adonen que és el cantant i el conviden a anar junts de gresca a una barra americana. Els atracadors “controlaban a tres fulanas, pero a mí me reservaban los encantos de Maruja la cachonda”. S’acaba la farra i els delinqüents demanen al cantant que els dediqui una cançó, cosa que fa quan veu al diari que han atracat el xalet d’un milionari i fora els espera “mucha, mucha, policía; mucha, mucha, policía”. Tots estimem Sabina, però en aquesta cançó, Pacto entre caballeros, comparteix una narrativa acrítica de la prostitució que era molt comuna als anys vuitanta i que també veiem en l’Almodóvar de ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, o en el de les molt posteriors Todo sobre mi madre i Volver. El debat sobre la necessitat de regular o abolir la prostitució es va confondre a Espanya amb la reivindicació de la llibertat sexual durant la Transició, i això va portar la progressia a justificar una de les més vergonyoses cares de la societat masclista i patriarcal amb l’argument fal·laç de la llibertat individual de les víctimes, una fal·làcia que podria portar a raonar coses tan desenraonades com que som lliures de ser pobres o de ser explotats laboralment o sexualment. L’estatus de víctima no és ni pot ser de lliure elecció. La fal·làcia de la llibertat és absurda com ho és el tòpic que la prostitució és inevitable perquè es tracta de l’ofici més vell del món. No és l’ofici més vell del món; és l’explotació més vella del món. De totes les formes de discriminació de la història de la humanitat, la que porta més temps és el masclisme, molt més que el colonialisme o el racisme, i l’expressió més vergonyant del masclisme és la prostitució, de la qual avui informem que exerceixen 4.000 dones a Lleida. Ahir, amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens, la Paeria de Lleida va anunciar que prepara una normativa que castigarà els comentaris vexatoris contra les dones als carrers. És el camí correcte: la sanció amb voluntat concienciadora, que ha donat grans resultats a Suècia, el país que va aprovar el 1999 la primera llei abolicionista de la prostitució a Europa. Va seguir els seus passos el 2016 França, que castiga el client, el proxeneta i el que proporciona un lloc per a l’exercici de la prostitució, i abans havien fet el mateix Noruega (que sanciona també els nacionals que fan turisme sexual a l’estranger), Islàndia i Irlanda del Nord. Pedro Sánchez prepara una legislació en aquesta línia i ha de completar-la, encara que no agradi al seu examic Ábalos, que, per cert, es declara abolicionista. Sí, han llegit bé: Ábalos es declara abolicionista. Sembla un acudit pèssim, però és una realitat infamant.