Renovables lliures d’especulació

El canvi climàtic obliga a apostar per la producció d’energia renovable. La urgència de reduir de forma dràstica l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle és tal que fins i tot la Xina, que fins ara s’havia mostrat reticent a adoptar accions en aquest sentit, va anunciar dijous la seua determinació per disminuir de forma “absoluta” el CO2 que genera. Que aquest sigui el camí a seguir no ha de ser obstacle perquè hi hagi un control sobre els projectes de noves plantes solars o de parcs eòlics. Les dades sobre la generació elèctrica de l’any passat a l’Estat publicades per Red Eléctrica Española indiquen que les renovables (bàsicament solar, eòlica i hidràulica, per aquest ordre) van representar el 56,8% del total, mentre que entre les restants la més important era la nuclear, amb el 20%. Aquests percentatges constaten que tenen espai per créixer, encara que per a això cal desenvolupar mecanismes que salvaguardin la xarxa de les oscil·lacions provocades pel fet que, a excepció de la hidràulica, la producció de les renovables té grans pujades i baixades.

Ara bé, cal tenir en compte que aquestes instal·lacions únicament produeixen electricitat, que només suposa el 23,1% de l’energia consumida a Espanya, d’acord amb les xifres del 2024. I aquest volum no va en augment, sinó que en els últims exercicis es manté estancat. I si s’analitza l’evolució en un període de temps més ampli, tendeix a la baixa, no només respecte a les xifres prèvies a la gran crisi del 2008, ja que els 248.977 GWh de l’any passat són 20.000 menys que els del 2018. Així que no tindria gaire sentit optar per donar via lliure total als projectes de renovables –una altra cosa són els destinats a autoconsum– si no som capaços d’augmentar el paper que l’electricitat juga en l’activitat econòmica i en la nostra vida quotidiana. I això ve a tomb del fet que, com informàvem en la nostra edició d’ahir, entre l’allau de sol·licitants de permisos per a nous parcs solars hi ha empreses que els presenten amb l’objectiu de traspassar-los quan encara no ha conclòs la tramitació administrativa. Si això no és una operació especulativa, s’hi assembla molt.

A Lleida hi ha una multinacional que en aquests moments n’ha posat a la venda tres de previstos a la capital, Artesa de Lleida i Alfés que no tenen llicència per iniciar les obres i anteriorment ja s’han registrat actuacions similars. Hi ha científics que alerten des de fa temps del perill que la necessària aposta per les renovables acabi provocant una bombolla similar a les que hi ha hagut en el sector immobiliari si l’interès dels inversors d’obtenir beneficis immediats passa al davant de la necessària transició cap a energies netes. No podem construir un nou model de vida aplicant els mateixos mecanismes que ens han dut a la situació actual.