Elogi del respecte
Cal respectar els policies, els mestres, els metges i les infermeres. Ho diu el cap dels Mossos a Lleida, el comissari Josep Codina, en la primera entrevista que ha concedit als mitjans de comunicació des que va accedir al càrrec fa un any. Té més raó que un sant, la qual cosa porta a preguntar-se per què no existeix massa vegades aquest respecte. Les raons són múltiples, però en tenim algunes pistes. El pitjor incident violent patit pels Mossos aquest any a Lleida es va registrar en una zona de la ciutat que necessita ajuda social, urbanística i educativa. Una turba va agredir agents antiavalots que van acudir per mediar en una baralla i diversos policies van resultar ferits. És un fet puntual que seria més difícil que es produís en un context amb menys necessitats. Els Mossos poc poden fer-hi, allà, però és important que facin bé la seua feina, i en aquest cas l’han fet amb l’arrest i posterior empresonament del principal sospitós. També ho han fet en altres casos, per exemple amb l’increment de controls per evitar l’ús d’armes blanques i amb l’esclariment policial de la immensa majoria d’agressions en les quals s’han utilitzat ganivets o navalles.
Una vegada més cal preguntar-se per què en incidents que es registren en zones de lleure és cada vegada més freqüent que s’utilitzin aquest tipus d’armes, una cosa que era més esporàdica fa dos o tres dècades (els aldarulls solien consistir en intercanvis de cops de puny), i també en aquest assumpte cal buscar les solucions en la prevenció no només policial, sinó també social i educativa. Està molt encertat el comissari a l’explicar a l’entrevista que el tòpic popular que diu que els delinqüents reincidents entren per una porta i surten per una altra no preocupa els Mossos d’Esquadra. Ni els preocupa ni ha de preocupar-los. Els policies saben quines són les regles del joc, que consisteixen que ells detenen els sospitosos i obtenen el màxim de proves possibles i després són els jutges els que decideixen què es fa en cada cas en funció del que diuen les lleis. Així és i així ha de ser.
Per lluitar contra la multireincidència cal sumar recursos policials (a Lleida s’han incorporat 35 nous agents aquest any i es treballa en l’obertura de la nova comissaria de la capital del Pla d’Urgell i d’una segona a la del Segrià) i judicials (els jutges han de tenir mitjans perquè els anomenats judicis ràpids se celebrin amb la celeritat que es pot esperar d’aquesta denominació, la qual cosa és clau perquè s’acumulin les sentències condemnatòries i es pugui aplicar l’agreujant de reincidència que pot comportar l’ingrés a la presó). El que diu el comissari Codina a l’entrevista mereix un respecte, el mateix que mereixen ell mateix i tots els policies, mestres, metges i infermeres que treballen a la demarcació.
