Plans de barri més socials
La Generalitat va fer pública ahir la resolució de la primera convocatòria dels ajuts del Pla de Barris. Finalment, seran cinc dels onze municipis de la demarcació que havien presentat candidatura els que se’n veuran beneficiats: Lleida, la Seu d’Urgell, Solsona, la Pobla de Segur i Torrelameu. La capital serà la que rebrà més diners, amb 12,5 milions d’euros, encara que proporcionalment, en funció de la població i mida, la dotació per a les altres quatre localitats és més gran, especialment per a la Pobla de Segur, amb 9,37 milions, i Torrelameu, amb 4,89, mentre que la Seu i Solsona comptaran amb 8,69 i 8,6 milions, respectivament. A nivell de tot Catalunya, són 20 les localitats triades entre les 83 que havien presentat una sol·licitud. Rebran en total 232,71 milions del Govern per a projectes que suma 412 milions d’euros. A les cinc poblacions lleidatanes, les actuacions previstes es focalitzaran en els seus centres històrics, a excepció de la Pobla, que planteja accions en tot el municipi. Aquest Pla de Barris ve a ser una reedició dels que va convocar el tripartit que va governar Catalunya entre finals de 2003 i de 2010.
No obstant, s’aprecia un canvi significatiu d’acord amb les propostes que han obtingut finançament, ja que en aquella època estaven centrades en obres, ja fos a la via pública, en edificis o equipaments, i el vessant socioeconòmic quedava en un segon pla, mentre que ara té més protagonisme. El pla de l’ajuntament de Lleida inclou ajuts a la dinamització econòmica, atenció laboral de “persones no regularitzades”, formació en hostaleria per a la inclusió laboral, un “viver 4.0” o el foment de l’economia circular, a banda de diverses intervencions urbanístiques com la millora del parc de la Cuirassa, la renaturalització de la part baixa del Turó de la Seu Vella, ajuts per a la millora de l’eficiència energètica d’habitatges, la renovació del carrer Cavallers o el centre d’interpretació de les termes romanes de Remolins. Aquest esquema es repeteix en els programes dels altres quatre municipis lleidatans. A part d’un bon nombre d’obres públiques, la Pobla aposta per la inclusió de persones nouvingudes en risc d’exclusió; la Seu d’Urgell, per accions de cohesió social; Solsona, per l’ampliació de serveis i equipaments sociocomunitaris; i Torrelameu, per accions socials que reforcin la inclusió i la convivència.
A l’espera de veure com es desenvolupa l’aplicació, és positiu que aquest vessant destinat a les persones hagi guanyat pes davant del maó, perquè limitar-se a renovar els carrers o a construir més equipaments no soluciona la majoria dels problemes que afecten el centre històric de Lleida i altres barris de nombroses poblacions de tot Catalunya, ja que estan més vinculats a qüestions econòmiques que urbanístiques.
