Un any clau a nivell polític
L’any que comença serà transcendent a nivell polític, especialment en l’àmbit estatal i internacional. En el primer, caldrà veure fins on arriba la capacitat de resiliència de Pedro Sánchez davant de la falta de suports al Congrés i les investigacions per casos de corrupció que afecten José Luis Ábalos i Santos Cerdán, que havien estat dos de les seues principals persones de confiança en el PSOE, a més de per l’actuació de determinades instàncies judicials en assumptes com les reiterades traves del Tribunal Suprem en l’aplicació de la llei d’Amnistia, o per sentències o actuacions polèmiques com la condemna a l’anterior Fiscal General de l’Estat o les diligències del jutge Peinado contra l’esposa del president.
També caldrà veure si en els pròxims comicis autonòmics d’Aragó i Castella i Lleó els socialistes són capaços de donar la sorpresa o com a mínim aguantar, o bé pateixen una caiguda semblant al d’Extremadura, amb les conseqüències que això podria tenir a nivell intern. A part de resistir, Sánchez necessita recuperar la iniciativa política si vol tenir opcions d’evitar que PP i Vox sumin la majoria absoluta a les eleccions generals, tant si se celebren quan s’esgoti la legislatura el 2027 com si les avança. Tot plegat en un context d’avenç de la ultradreta a Catalunya, Espanya i tot el món.
Precisament, una de les cites electorals més rellevants per comprovar si aquesta tendència es manté o comença a revertir serà la que se celebrarà al novembre als Estats Units, quan es posaran en joc els 435 escons de la Cambra de Representants i un terç dels 100 del Senat. Donald Trump s’ha convertit en el far dels ultres des que va tornar a la presidència el gener passat. En aquest temps, ha desplegat l’exèrcit en diverses ciutats governades pels demòcrates, ha efectuat batudes i deportacions de migrants sense respectar els drets bàsics, utilitza el departament de Justícia amb finalitats personals, ha ordenat operacions militars d’execució de suposats narcotraficants en aigües internacionals i fins i tot suggereix que pot presentar-se a un tercer mandat, cosa que prohibeix la Constitució. Amb el Tribunal Suprem en mans d’ultraconservadors, si els republicans reediten la seua actual majoria a les dos cambres, Trump tindrà les mans lliures per seguir en aquesta línia i qui sap si convertir la històrica democràcia dels EUA en una autocràcia. En canvi, perdre-la seria un dur cop per a ell, no només a nivell intern, sinó també internacional. La història ens ensenya que l’auge de la ultradreta sempre ha acabat comportant més sofriment per a la gran majoria dels ciutadans. Esperem que el 2026 sigui l’any en què es produeixi un primer punt d’inflexió en l’actual tendència i sigui la primera pedra per construir un món amb menys desigualtats.
