Una reparació indispensable
L’Església espanyola va fer dijous un pas inèdit en l’assumpció de responsabilitats a l’acceptar indemnitzar les víctimes de pederàstia per part del clergat. No ho ha fet de motu proprio, sinó forçada pel Govern central, que va arribar a amenaçar de recórrer a la via legal per obligar-la a pagar compensacions. L’acord firmat dijous pel ministre de la Presidència i Justícia, el president de la Conferència Episcopal i el de la Conferència Espanyola de Religiosos estableix que a partir del mes de febrer els afectats podran presentar les sol·licituds de reparació davant d’una unitat de tramitació del ministeri, que les derivarà a la Unitat de Víctimes del defensor del poble. Després, cada proposta serà avaluada per la comissió de l’Església que s’encarrega del seu propi pla de reparació a víctimes d’abús. Si no hi ha acord en la valoració, intervindrà una comissió mixta en la qual estaran representades les associacions d’afectats. I si tampoc no hi ha consens, serà el defensor del poble qui en decideixi la quantitat. És una bona notícia, a l’espera de veure com es concreta la tramitació d’aquests rescabalaments i quins són els imports que acaba abonant la Conferència Episcopal. En altres països europeus on l’Església ja havia assumit responsabilitats, les quantitats han anat des d’una mitjana d’uns 6.000 euros a Bèlgica a més de 60.000 a Irlanda. Aquest procediment també servirà per determinar millor el nombre de persones, majoritàriament nenes i nens, que han patit abusos sexuals en mans de sacerdots i altres membres del clergat. Un informe del defensor del poble, en l’elaboració del qual va participar el catedràtic de Dret lleidatà Josep Maria Tamarit, va recopilar un total de 674 testimonis en el conjunt de l’Estat, dels quals 15 eren de les diòcesis de Lleida, Urgell i Solsona que haurien estat víctimes de sis sacerdots entre 1960 i 2023. Tanmateix, la base de dades que va posar en marxa el diari El País el 2018 les eleva fins a gairebé 3.000. Són xifres que donen idea de la gran magnitud del pecat comès per la mateixa Església.
Serveis socials necessaris
Demà es preveu una altra protesta de veïns de Balàfia que no volen que el hub cívic previst a l’antic col·legi inclogui 25 places per acollir persones sense llar. Els de Pardinyes es van manifestar fa uns anys contra un altre alberg de més dimensions, i els del Barri Antic es queixen que el seu barri concentra els equipaments socials. Però la realitat és que hi ha persones que no disposen d’un sostre i que calen serveis per atendre-les, llevat que pensem que hi ha éssers humans de segona. I els polítics haurien de fer pedagogia buscant consens sobre aquest afer.
