Migrants que són bàsics per a la nostra economia

Les persones d’origen migrant ja representen gairebé un de cada quatre afiliats a la Seguretat Social a Lleida i s’han convertit en claus per a molts sectors productius, entre els quals abunden els que són bàsics per al dia a dia de tota la població. Són la mà d’obra majoritària en escorxadors i plantes d’elaboració de productes carnis, en nombroses empreses de la construcció, al camp, als serveis de neteja urbana, en molts establiments hotelers o als geriàtrics. Acostumen a ocupar llocs de treball que figuren a la banda baixa salarial, però cada vegada n’hi ha més que treballen en altres de més poder adquisitiu. Exemples d’això són les desenes de metges que han arribat als centres sanitaris, enginyers contractats per firmes locals o que dos dels investigadors de la UdL més valorats a nivell internacional en els últims anys són un xipriota, Paul Christou, i un argentí, Gustavo Slafer. La ultradreta difon amb un notable èxit el missatge que un gran nombre de migrants venen a delinquir o a aprofitar-se de les subvencions. Clar que n’hi ha alguns que ho fan, però igual que altres persones que són d’origen català o espanyol. El passat dia 3 vam publicar un article d’un professor de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que mostrava, aportant dades fefaents, que vincular immigració amb delinqüència constitueix “una autèntica fal·làcia”. El problema és que molts ciutadans es deixen portar pel que llegeixen a les xarxes socials, sense entrar en una anàlisi més detallada. Als que venen de fora, el que cal exigir-los és que compleixin les normes de convivència de les quals ens hem dotat. Com qualsevol altra persona, si cometen delictes greus han d’estar a la presó, i ser expulsats en cas que així ho determini la seua condemna. També han de tenir clar que atemptar contra la igualtat entre homes i dones, forçar matrimonis o sotmetre les seues filles a ablacions genitals són actes incompatibles amb la nostra societat, i que intentar aprendre la llengua pròpia del país és una de les millors vies per a la cohesió social. Un altre suposat argument que esgrimeixen els que defensen que cal fer fora immediatament tots els sensepapers és que l’afluència de migrants ha col·lapsat els serveis públics. Obliden que sense el volum de treballadors forans que cotitzen a la Seguretat Social, bona part dels quals van arribar en el seu dia de forma irregular, amb tota probabilitat l’actual sistema de pensions ja seria inviable. Ni Catalunya ni Espanya ni cap país occidental poden assumir un flux il·limitat de migrants, però el cert és que aquest s’adapta en gran manera a la conjuntura econòmica. Aquí va ser molt alt en ple boom econòmic, però va caure a nivells mínims i fins i tot hi va haver persones que van tornar als seus països d’origen durant la crisi, i ha tornat a repuntar amb força en l’últim lustre.