Els ajuts a la dependència no admeten espera
La llei de dependència va ser aprovada a finals del 2006, durant el primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern central. Va ser presentada com el nou pilar de l’estat de benestar, amb ajuts per a les persones que no poden o tenen dificultats per valer-se per si mateixes. Va entrar en vigor poc abans que el boom econòmic donés pas a la crisi, que va llastar el seu finançament. Des d’aleshores, la concessió de les seues prestacions ha estat marcada per la demora, ja que entre que se sol·liciten i són aprovades passa molt temps. Les últimes dades a Lleida, que publiquem avui, indiquen que el temps d’espera mitjà entre la petició i la valoració és de cinc mesos al pla i de gairebé sis al Pirineu i, a més, en ambdós casos ha augmentat l’últim any. Quan està llest aquest tràmit, encara falta que els serveis socials defineixin el Programa Individual d’Atenció (PIA), que és el que decideix quin ajut econòmic o serveis es concedeixen, i que la prestació es faci efectiva. Actualment, hi ha 3.619 persones que esperen una valoració, mentre que 826 que la tenen estan pendents del PIA. L’administració competent, en aquest cas la Generalitat, ha d’accelerar el màxim possible aquests tràmits, perquè només entre 2025 i els primers mesos d’aquest any 117 lleidatans han mort mentre estaven en llista d’espera. No n’hi ha prou amb indicar que, del total de 16.689 que reben una ajuda, la meitat tenen més de 80 anys. A aquestes edats, uns mesos de demora és massa temps.
Que una institució reclami un petit deute d’una persona que porta morta 13 anys resulta sagnant per a la família. Si, a més, aquesta es troba traves per poder al·legar sol·licitant la retirada d’aquest requeriment de pagament, demostra que no només es tracta d’un error flagrant, sinó que el funcionament d’aquesta administració és pèssim.
D’esquena als ciutadans
Això és el que ha succeït amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), que va remetre una carta a una família de Lleida ciutat reclamant 120 euros per una prestació de l’atur que datava del 2008, quan l’afectat va morir el 2013. I si obviem, la qual cosa resulta dificilíssima, aquesta badada clamorosa, resulta que aquest organisme requereix el pagament d’una quantitat que faria 16 anys que està pendent, només concedeix 10 dies per al·legar, entre les seus a la demarcació només hi ha cites disponibles a la Seu d’Urgell, a més de 120 quilòmetres de distància, i l’operadora que atén els tràmits online diu que aquest tipus de casos no es gestionen per aquesta via. De veritat el SEPE i, en general, l’administració estan al servei dels ciutadans?
