Lleida deu un homenatge a Pepita Domingo
No poden perdre’s per res del món l’exposició amb obres de Miguel Gallardo que va inaugurar divendres passat el Museu Morera. No poden perdre-se-la perquè hi reviuran el millor que hem estat; el millor que potser encara som. La mostra recull 26 dibuixos que l’artista lleidatà va fer quan era joveníssim, amb tan sols 16 anys. Van ser exposats per primera vegada l’any 1972 i la periodista que va deixar constància de l’esdeveniment al Diario de Lérida va explicar que el públic era gent “terriblement jove”. Terriblement jove! Quanta força, quanta energia, quanta veritat hi ha en la unió no pejorativa d’aquestes dos paraules! Ho recordava ahir en un article en aquest diari el periodista Pau Echauz, amic de l’ànima de Gallardo durant tota la vida de l’artista des que tots dos estudiaven a Maristes. Aquella mostra de fa 54 anys va sorprendre tothom, explicava ahir Echauz, per la seua ambició, per la seua profunditat, pels seus inesperats tocs gore, pel seu atrevit llenguatge absurd, per un món fascinant creat per un adolescent de 16 anys a partir de referències potents que anaven de Lovecraft als Beatles, però que tenien el seu origen en un món interior al qual després, a Barcelona, afegiria el món exterior, i d’aquesta combinació naixeria el llegendari personatge de còmic Makoki. Les obres del Gallardo adolescent es van poder veure per primera vegada fa mig segle a la mítica botiga Domingo’s, al carrer Vila de Foix de Lleida. La persona que regentava aquest local és una autèntica it girl. Tothom vol vestir-se com ella, caminar com ella, parlar com ella, estimar com ella. És Pepita Domingo Charles. La dona més moderna que ha conegut mai la directora d’aquesta casa. A la seua botiga de roba es van vendre per primera vegada les extravagants creacions d’Ágatha Ruiz de la Prada. La dissenyadora no donava crèdit que en un local de províncies, per dir-ho amb mentalitat madrilenya, es poguessin comprar unes peces que ella només havia pogut col·locar en passarel·les. Pepita Domingo, que va passar de nena un munt de tardes a la llibreria Urriza llegint tots els llibres que li queien a les mans, va compaginar durant dècades, en una mescladissa insòlita, la modernitat més ferotge amb una delicadesa schubertiana. Una dona única que ha rebut merescudíssims homenatges, però no a Lleida. José Emilio Pacheco és autor d’un poema titulat Antiguos compañeros se reúnen que té tan sols aquests dos versos: “Ya somos todo aquello/ contra lo que luchamos a los veinte años.” No tots, José Emilio. No Miguel Gallardo; no Pepita Domingo. A Miguel li estem donant l’homenatge que es mereix amb l’exposició inaugurada divendres al Morera, a la qual s’afegeixen altres obres que ja té el museu i a què seguirà una ambiciosa retrospectiva; a la Pepita l’hi devem, i la nostra obligació és estar –una miqueta, només una miqueteta– a la seua altura.
