Dur càstig al corrupte, premi al corruptor
El Tribunal Suprem va condemnar ahir a 24 anys de presó l’exministre de Transports José Luis Ábalos i a 19 anys el seu exassessor Koldo García pel denominat cas de les mascaretes, el primer dels que afrontaven. El tercer implicat, l’empresari Víctor de Aldama, n’ha sortit molt més ben parat, amb quatre anys i mig de presó. Ni tan sols hi haurà d’ingressar, ja que la sentència suspèn l’execució de la pena per “la seua aportació al descobriment dels delictes”, sempre que no torni a delinquir i faci un any de treballs en benefici de la comunitat. Els jutges han donat més valor a aquest atenuant que la Fiscalia, que sol·licitava per a ell 7 anys de presó, i fins i tot que les acusacions populars encapçalades pel PP, que demanaven 5 anys i dos mesos. El Suprem considera provats tots els delictes de què eren acusats els tres implicats, que eren l’adjudicació a una empresa vinculada a Aldama de la compra de 13 milions de mascaretes per a Puertos del Estado i Adif, pagaments mensuals a Ábalos de 10.000 euros per a despeses, la contractació de la seua examant i d’una amiga de l’exministre en empreses públiques, el pagament del pis a una d’elles, i el contracte d’arrendament amb opció a compra entre Aldama i Ábalos de tres pisos a Madrid, Marbella i La Línea de la Concepción. La sentència, adoptada per unanimitat, situa l’exnúmero tres del PSOE com a líder de la trama aprofitant la seua condició d’exministre. En aquest sentit, remarca “el greu deteriorament de la confiança ciutadana” en el sistema polític que causa la corrupció, afirmant que aquests actes “soscaven l’arquitectura democràtica del nostre Estat social i democràtic”. Subscrivim totalment aquest argument que, sigui dit de passada, els jutges farien bé a tenir en compte en circumstàncies en les quals actuen seguint més criteris polítics que judicials. Els corruptes mereixen penes exemplars. També creiem que els delinqüents que col·laboren amb la justícia poden beneficiar-se d’una rebaixa en la condemna. Ara bé, la pregunta és fins a quin punt. De Aldama no era una peça circumstancial en l’engranatge que descriuen els magistrats, sinó essencial. Era el corruptor. Sense ell, hauria estat impossible que els fets haguessin passat tal com es descriuen en la sentència.
Aquesta condemna suposa un cop per al PSOE, malgrat que ja ho donava per descomptat i fa temps que va trencar els vincles amb el que havia estat lloctinent de Pedro Sánchez. Tanmateix, com assenyalaven ahir els seus socis de Sumar, després de fer aquest pas no n’ha fet un altre igualment de necessari, que és impulsar mesures contra la corrupció. Per la seua part, el PP ha desistit definitivament de presentar una moció de censura i ho fia tot al fet que l’acció dels jutges deixi Sánchez sense capacitat de reprendre la iniciativa política.
