La vida com a obra d’art (II)
Retornant a la idea de convertir la vida en una obra d’art, un cop ens hem confessat qui som i d’on venim, arriba l’hora de decidir cap a on volem anar, és a dir, de definir el propòsit o, dit d’una altra manera, de tenir clara la direcció de la fletxa abans de deixar de tibar la corda de l’arc. Difícilment sabrem si hem arribat a destí si no el definim abans d’emprendre el viatge. Certament, de vegades és reconfortant improvisar, deambular sense rumb com un flaneur, collint d’aquí i d’allà els fruits de la fortuna, a voltes dolços i a voltes amargs, sense aspiracions ni un pla definit amb antelació. Tanmateix, el més probable és que, sense una intenció clara, tard o d’hora acabem perduts al voral d’un camí o havent de girar cua a l’extrem d’un carreró sense sortida.
En termes de creació artística, aquesta mateixa idea es troba en el pintor que té la visió de l’obra abans de preparar el llenç, igual que Miquel Àngel veia el David al cor d’un bloc de marbre de Carrara abans de clavar-hi l’escarpa per primer cop i no deixava d’albirar la seva perfecció durant tot el camí creatiu que, en aquest cas, va durar gairebé tres anys. D’igual manera podem dir que el fotògraf té la foto al cap abans de prémer l’obturador, i l’escriptor sovint sap el final de la novel·la abans d’escriure el primer paràgraf. De fet, no es tracta de dedicar-hi hores, de treballar més, sinó de fer-ho amb sentit, tenint sempre present l’objectiu, descartant els destorbs i les noses.
Un cop definit el propòsit, arriba la diversió d’explorar la creativitat fins i tot en la manera de vestir, de cuinar o de decorar el nostre entorn. Crear bellesa, envoltar-nos d’art alegra l’existència. Igualment, estancar-se és morir una mica, tenint en compte tot el que ens queda per viure.
Tota obra creativa, però, perd el sentit sense espectadors. Un llibre que no llegeix ningú no és res més que un objecte inert. Per això, compartir el que es crea és essencial, perquè el que no veu ningú en realitat no existeix, en el sentit del plantejament de la pregunta filosòfica “si un arbre cau enmig d’un bosc i no hi ha ningú, fa soroll?” L’artista ha de fer soroll per mostrar que existeix la seva obra. Igualment, convidar els altres a gaudir plegats d’una vida que val la pena és generositat.
