Les fotos de Maragall
Els que ens vam criar abans de l’arribada dels mòbils amb càmera, tenim àlbums de pàgines plastificades amb fotografies bàsicament de vacances i celebracions com noces, aniversaris, Nadal o Carnaval en què veiem com anem creixent i com van canviant els personatges que ens acompanyen, alguns deixen de sortir-hi i d’altres hi apareixen de bell nou. Són captures de moments especials perquè, de fet, fer una foto, el fet de disparar la càmera i passar el carret ja era un moment excepcional. Els moments quotidians d’anar al parc, fer-se una dutxa, sopar i anar a dormir no són els més habituals i els hem de conservar vius a la nostra memòria.
D’ençà fa gairebé vint anys, això va començar a canviar, la petita càmera del mòbil, sense la limitació del carret, podia prendre instantànies a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Així hem anat retratant no només els moments extraordinaris, sinó la quotidianitat de les nostres vides. Els infants que han crescut en les darreres dues dècades poden documentar amb imatges com ha estat la seva vida diària. Això és el que va fer Pasqual Maragall cap a l’any 2007, i el resultat es pot veure en una exposició al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor, a Mallorca. Són fotografies com les que la majoria, si ens hi fixem, tenim a la memòria del mòbil, hi apareix amb família, amb la neta els primers anys de vida, amb els fills ja adults o hi retrata la dona, retalls de notícies, menjar o un imant de la nevera. Les acompanya de comentaris tendres, de vegades tendres, de vegades, irònics. Molt abans que en diguéssim selfies, ell les anomena autofotos, Maragall també captura la seva pròpia imatge reflectida en miralls. La facilitat amb què podia fer fotografies amb el mòbil i compartir-les, el va fascinar. Això va coincidir amb l’època del diagnòstic d’Alzheimer i cada fotografia retrata la transcendència d’allò quotidià.
Encara que les fotografies no tenen cap pretensió artística, en l’exposició La captura del temps dialoguen amb les obres de Toni Catany. El fotògraf mallorquí va conèixer Maragall quan era alcalde i sojornava a casa de veïns de diferents barris de Barcelona. Catany el va acollir al Gòtic. Encara que en els nostres dies, en l’època d’Instagram, sembli impossible, d’aquestes visites, no n’hi ha pràcticament fotografies.
