El Lleida firma una victòria d’autèntic líder

Com deia el mestre, un tòpic no és sinó una veritat desgastada per la força de l’ús. Ahir, en un calorós Camp d’Esports, amb una temperatura impròpia per a aquesta època de l’any, el Lleida es va aplicar a dos màximes futbolístiques la mar de recurrents: el futbol és un estat d’ànim i el liderat imprimeix caràcter. Qualssevol de les dos serveixen per explicar el que es va viure ahir sobre una gespa millor que fa setmanes però encara molt millorable. El Lleida va guanyar apel·lant a l’èpica, aquesta intangible circumstància que solen prendre els grans quan els seus arguments futbolístics no els donen. Els de Viadero van entrar en el temps afegit de la segona meitat perdent (1-2) i, oh sorpresa!, van acabar els set minuts (més dos més) d’afegit guanyant 3-2. O sigui, líders per tercera setmana consecutiva. Sí, tot està una mica més junt, però líders.Aquesta és la qüestió. Ja ho vam dir després del triomf davant del Saguntí, en l’anterior compromís a casa: cal recórrer a l’estadística per trobar un Lleida líder a hores d’ara del campionat. Sis partits, sis, i cinc victòries i una derrota. A més han escampat els nuvolots després de les dos derrotes consecutives amb l’eliminació de la Copa Federació –una pena, l’ocasió malgastada per fer caixa en tresoreria!– i l’ensopegada a Manresa. Però, a més, la victòria es va produir de la manera que més posa a l’aficionat. Molt millor remuntar al final, sobre la botzina, quan tot sembla ja perdut i el personal comença a pensar allò tan nostre de “potser aquest any tampoc”, que anar ja 5-0 abans de la mitja hora de joc. El primer és adrenalina pura i el segon, un avorriment per al segon temps. Així que el liderat segueix vigent, ferm i amb ganes de ser ratificat diumenge (18.30 hores) a Vic davant del sorprenent Badalona Futur, amb tot el morbo del món inclòs.