I el dia menys indicat, 8.953 decepcions

El càlcul de probabilitats mai enganya. En l’esport hi ha una màxima que resulta cartesiana. Quan un equip suma una nova jornada d’imbatibilitat, cada vegada està més a prop de perdre-la. El pitjor és que aquesta palmària constatació es compleix indefectiblement en el moment més inoportú. Això és el que li va ocórrer ahir al Lleida Esportiu en el tancament de la primera volta davant de l’Hèrcules.Els de Viadero es van posar estupendos i com que ahir se celebraven els Reis van voler obsequiar els alacantins amb el líderat i el títol honorífic de campió d’hivern. I, a més, amb un sorprenent regal entre Campins i Iñaki, que va costar el 0-1 que ja no es va poder remuntar. Va ser una concatenació de desgràcies encadenades, a part de les ja esmentades: el final de la imbatibilitat al Camp d’Esports, la segona derrota consecutiva (davant de l’Europa abans de l’aturada nadalenca i la d’ahir, en la represa de la competició) i la primera vegada, aquesta és una consideració òbvia, en la qual el Lleida es queda sense marcar davant de la seua afició.Un equip, tant entusiasta com poc lúcid, va deixar escapar l’oportunitat d’entonar el “happy birthday to you” en honor al seu president, Luis Pereira, que complia 66 anys.I diem que va ser una pena perquè es van produir, en un gèlid vespre, 8.953 decepcions el dia menys indicat perquè es produïssin. Una entradassa estratosfèrica com no es recordava des dels gairebé ja oblidats play-offs d’ascens o, anant-nos-en més enrere encara, en els partits de Primera o l’ascens amb Mané a la màxima categoria del futbol espanyol. Es van col·lapsar els accessos al Camp d’Esports amb cues interminables a Fleming o 11 de Setembre encara que, tot cal dir-ho, a causa d’un excés de zel de la Guàrdia Urbana, que va tallar el pas amb places lliures a l’esplanada.