Revisions i tècniques
El bàsquet és un esport que revisa i, de vegades, millora freqüentment el seu reglament. Les últimes temporades s’ha incorporat a la competició la possibilitat que els entrenadors demanin un determinat nombre de revisions. Challenge, en diuen. Fins aquí tot correcte.
El que succeeix és que els àrbitres solen passar una bona estona revisant jugades, per després ratificar-se, gairebé sempre, en el que havien xiulat inicialment. A més es mostren les imatges als espectadors pels videomarcadors, amb el consegüent enuig si consideren que ells decidirien la jugada d’una altra forma. Conseqüència, els partits s’allarguen de forma desmesurada.
És difícil trobar ara mateix partits que durin menys de dos hores. Un cas extrem va ser el duel d’Eurolliga que van jugar dijous el Reial Madrid i el Zalgiris Kaunas, que va superar les dos hores i quart, i sense pròrroga. De fet alguns tècnics, com per exemple Pedro Martínez (entrenador del València) o el mateix Gerard Encuentra, ja han dit públicament que el millor seria eliminar aquestes revisions perquè no serveixen per a res.
Un altre tema és el de les faltes tècniques amb què els àrbitres castiguen entrenadors i jugadors d’una forma desmesurada. Les protestes, sempre que siguin educades, entren dins dels cànons del que és una competició apassionada. Les últimes temporades els àrbitres castiguen amb falta tècnica la més mínima protesta, amb l’agreujant que hi ha la sensació que no tots els equips són castigats de la mateixa manera. A l’Hiopos li han assenyalat fins ara, tret d’error o omissió, vuit tècniques, cinc a Encuentra. I encara que algunes siguin provocades per forçar un canvi de gestió arbitral, sembla un número un pèl exagerat.
