Gestionar el mocs
Si vostè té un moment, ara veurà com m’enfangaré per culpa de la Farré de Segre que em busca, em busca! La punyetera em passa un cartellet d’una formació que porta aquest títol: “Taller de Gestió de Mocs. Cicle de xerrades per a mares i pares d’infants de 0 a 3 anys.” Stop in the name of Love!
Una servidora va corrent a Google i a xatGPT, que ho saben tot, per veure si això de la gestió dels mocs s’ha tornat un problema realment notori. I sí, tu, sí. La xarxa està plena de cursos per a la correcta gestió dels mocs en infants –sempre la canalla, reospa!– i de guies per a les famílies “quan arriben els refredats”.
Es fan cursos i xerrades sobre la temàtica i hi ha tot un univers d’informació sobre els rentats nasals: “ens acomiadem dels mocs!” Cursos per aprendre quina és la funció dels mocs, tècniques de respiració, colors, tipus i textures –disculpi si l’agafo esmorzant, eh! Hi ha una pàgina inspiradora amb “veinte formas efectivas para deshacerte de la flema y la mucosidad” i coses tan estimulants com “las maravillas de la mucosidad y la flema” un article en què un Dr. Richard Boucher explica que “la mucosidad y la flema tienen una mala reputación” diu, però que “en realidad la mucosidad es el nexo entre usted y el mundo exterior”.
Paaara el carro que bolcarem! Els ulls fora de les clofetes tinc, però em sembla una definició extraordinària del perquè de tot plegat. Com sempre i sense frivolitzar, la realitat és que les coses no passen perquè sí. La societat canvia, genera noves necessitats, nous neguits, i el que abans era un “moca’t!”, un contundent “ja passarà” o un “refredat covat, dona’l per curat”, ara són sales plenes de famílies amb criatures que necessiten eines, informació, recursos. De fet, que “el món és un mocador” ho hem dit sempre.
També que hi ha una seriosa tendència a “donar mocadors a qui no té mocs” o que “Déu dona mocadors a qui no té nas”. Sovint “clavem un moc” al que no calla o sabem que “al gener, catarro, mocs i caliver”. La veritat és que ara em pica el nas i no sé si dir allò del “senyal de música”, si agafar un mocador o si trucar al 112, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
