Què podem fer nosaltres?
Dissabte passat, a la Catedral i amb més de 1.200 assistents, va tenir lloc la consagració episcopal del nou bisbe de Lleida, Mons. Daniel Palau. L’esdeveniment va ser prou important. No només pel relleu amb Salvador Giménez, que tal com és preceptiu feia dos anys que va presentar la seva renúncia a Roma en complir 75 anys, sinó perquè feia més de 50 que el bisbat no en consagrava un de nou. I, que aquest, hagi estat el primer català que designa el debutant sant pare Lleó XIV.
El novell senyor bisbe no és de les Terres de l’Ebre ni de València, i no exercia a Menorca. Aquest jove prevere va néixer a Barcelona el 1972, va ser ordenat fa més de 22 anys i actualment pertanyia al bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Del seu currículum en despunta la formació (ha estat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya) i se’n destaca la tasca educativa i en esplais. És important la seva sensibilitat per la sinodalitat, l’acompanyament als matrimonis i la connexió amb els joves. I, personalment, del dia d’inici del seu nou ministeri episcopal em vaig quedar sorprès amb la seva naturalitat i espontaneïtat. Crec que a Lleida ha arribat un bisbe molt diferent del que ens esperàvem o bé estàvem acostumats. Al bisbe Daniel no el vull espantar, però s’ha posat al capdavant d’una diòcesi considerada complicada. És gran, amb un passat recent complex, i amb pocs capellans i d’edat elevada. Venen uns mesos que haurà de trepitjar territori, de no tocar res, de treballar intensament i amb discreció, i quan ho conegui tot, ha d’aconseguir reunir un equip sòlid i decidir quin rumb vol donar a la nostra diòcesi. Desitjo que l’eufòria dels fidels durant el passat dissabte no decaigui i que els practicants confiem plenament en ell al llarg de tot el seu trajecte lleidatà.
L’Església ha posat en les mans d’aquest home una part del Poble de Déu. I aquesta porció, que és la diòcesi, no la pot dirigir ell tot sol. El nou bisbe té una bona formació teològica, se’l veu fidel, sensible amb els necessitats, i proper amb el poble. Ara cal que de la mateixa manera que sempre ens preguntem, que farà el nou bisbe amb nosaltres? Potser ara, amb el tarannà de Mons. Daniel, caldria canviar-ho i seria el moment de preguntar-nos, què podem fer nosaltres per al nou bisbe? L’Església la fem entre tots!
