De seguida torno

La maldat és bondat que s’ha perdut. És necessari que alguna cosa hagi existit perquè es pugui perdre. Això vol dir que el mal no és original. És un paràsit. Tot el que permet a les persones malvades ser malvades són coses objectivament bones: la determinació, la intel·ligència, la simpatia, la intuïció, la gràcia, la pròpia existència. En quin moment de la civilització ens vam convertir en assassins? Hi ha tanta maldat que no és estrany que tanquem els ulls per poder dormir. Tenim avarícia, enveja, ira. Desprenem-nos-en i gaudirem de la millor pau. Servir el bé és regnar. Els malignes són immunes a l’aire que vol enverinar-los, a la mar que vol ofegar-los, a les muntanyes que volen aplastar-los, a l’infern que vol engolir-los i als dimonis que volen cremar-los, però es dona la meravellosa circumstància que el dia del Judici Final hauran de confessar que són poca cosa més que cucs en nius de gallines davant un Totpoderós que s’alça majestuós sobre la posta de sol i s’asseu envoltat de serafins mentre tu, en un obrir i tancar d’ulls, retornes a una terra que et porta lluny, als anys que vam viure junts, en fa ja quaranta, quan lamentàvem la nostra sort en uns temps que avui sabem que van ser feliços, fets de dies completament nostres. Baudelaire ens ho va dir. El geni és la infantesa recobrada a voluntat. L’univers cap en un gra de sorra, i l’eternitat en un instant. Me’n vaig a oblidar-te i de seguida torno. Estimar-te és incurable. Ningú ha pogut, ni pot, ni podrà, pels segles dels segles, arrabassar-nos tanta felicitat, diem quan el desamor ens l’ha arrabassat. A vegades ens agradaria tenir poca imaginació perquè sempre imaginem el pitjor. No viatgem per buscar el destí sinó per fugir del lloc on partim, però sovint trobem el destí per camins que crèiem agafar per evitar-lo. Darrere una porta, no sabem quina, algú ens espera. La mar i jo. No fa falta res més, i sobro jo. El silenci parla però no diu res. El silenci i la música, el menjar de l’amor. Hi ha tardes en què s’estanca el temps i queda només a la vida la llaga immortal de la consciència i la ciutat en ruïnes que tots portem a dins, però es porta bé la soledat amb mi, i les teves paraules s’han assegut al meu costat.