Entre tots mantenim la nostra Església

A l’imprès que cada contribuent ha de formalitzar hi ha unes caselles per marcar amb una X la institució a la qual prefereix dedicar un petit percentatge dels seus impostos (0,7%) per finançar les seves activitats. Entre les caselles n’hi ha una de reservada a l’Església catòlica i n’hi ha una altra on posa “fins socials”. No són exclusives, i es poden marcar ambdues. El meu prec en aquests moments és que, com més gent millor, opti per la casella de l’Església. Com a bisbe, responsable de la comunitat cristiana, em sento compromès a demanar-vos-ho perquè és un mecanisme fonamental de finançament de les nostres obres i activitats. Això té els seus avantatges i inconvenients, però, ara com ara, resulta imprescindible. De mitjana, cada contribuent aporta uns 35 euros que, multiplicats per més de vuit milions, s’aconsegueix una xifra important que es destina fonamentalment a la conservació del patrimoni, a les activitats enfocades a l’evangelització duta a terme per les diferents parròquies, a centres socials com cases d’espiritualitat, col·legis, hospitals, residències d’ancians, museus, editorials o llibreries religioses, i mitjans de comunicació social. Aquesta quantitat també sosté les activitats del culte i les persones que s’hi dediquen, els sacerdots, que engrandeixen i completen el seu lliurament permanent a una infinitat de processos d’acompanyament, d’escolta i d’atenció als més vulnerables de la societat. Des de fa anys l’Església presenta una Memòria anual de les activitats pastorals i socials que es desenvolupen a les parròquies, centres i diòcesis de tot Espanya. Les diòcesis de Catalunya també la presenten: el passat mes de novembre es va distribuir per tot arreu un fulletó que justificava tota la gamma d’accions que el Poble de Déu realitza en el seu interior i també al servei de tota la societat. La missió de l’Església és sembrar gratuïtat i ajudar a generar agraïment; no entra en la seva voluntat exigir, perquè tampoc Déu no ho fa. El clima en el qual creixen els dons és la llibertat total. Aquest és el sentir dels catòlics: guanyem tots en la solidaritat, en aprendre a compartir i, com a resposta personal, corresponem amb la nostra aportació al sosteniment de tota la comunitat. La corresponsabilitat que m’agradaria desitjar i impulsar és aquella que comprèn tots els instants de la vida humana. No sols els moments a l’interior de la parròquia, sinó també quan manifestem el nostre servei de caritat per al bé de tothom, sense discriminació per motiu de la cultura o de la condició social i, com que seguim els mandats del Senyor, tots mereixen la nostra atenció i són per a ells els recursos de què disposem. Agraeixo la vostra disposició, com ho feu en moltes altres ocasions. És una prova de la confiança que us mereix l’Església i els seus responsables. És una actitud mantinguda pels catòlics i per altres persones que comprenen i admiren el servei prestat. I recordeu que necessitem la vostra ajuda.