Nou matrimoni, noves crisis

STATE OF THE UNION (T2)

Ha arribat una nova parella en crisi marital a la guardonada sèrie de format curt amb un Emmy, State of Union (2019). Lamentablement, la segona entrega d’aquesta comèdia romàntica britànica, escrita i creada per Nick Hornby (Un nen gran, Brooklyn) i dirigida per Stephen Frears (Les amistats perilloses, Philomena), no ha acabat d’arribar a l’altura de l’antecessora. Per als que se la van perdre, la trama girava entorn del matrimoni conformat per Tom (Chris O’Dowd) i Louise (Rosamund Pike), que acudeixen a sessions de teràpia per evitar el seu divorci.

Cada un dels 10 capítols tenia una durada de 10 minuts i la gràcia residia en les sarcàstiques discussions de parella. En aquesta ocasió es fa servir el mateix enfocament, però agafa el relleu un altre duo molt més veterà, amb 30 anys d’enllaç a l’esquena, compost per Scott (Brendan Gleeson), un home de tradicions i fet a si mateix encara que amb una mentalitat arcaica, i Ellen (Patricia Clarkson), una abanderada progressista de les tesis feministes blanques. També s’ha canviat la localització de les sessions, abans a l’altre costat d’un pub del Regne Unit, ara a sobre d’una cafeteria hípster de Connecticut, als Estats Units.

I és aquí on entra la pedra angular d’aquesta segona temporada, encara que exageradament estereotipada: Jay (Esco Jouléy), la jove d’ètnia afroamericana que a més és asexual i utilitza els pronoms they/them, encarregada de dirigir el local i també de dinamitzar les interaccions entre Scott i Ellen juntament amb els terapeutes. Perquè si en la primera entrega l’afilada ploma de Hornby va estar enfocada en la diversió, aquí va molt més dirigida a aprofundir en el distanciament ideològic generacional i al conflicte entre postures sociopolítiques enfrontades. Això pot arribar a resultar una mica confús per a l’espectador als primers capítols, tenint en compte que l’anterior temporada es va caracteritzar principalment pel seu humor intel·ligent i distès des del primer minut.

Tanmateix, és honest assenyalar que el guió va guanyant en interès a mesura que transcorren els següents episodis, a causa principalment dels girs que fan els protagonistes i les seues interaccions. I és gràcies a l’escassa durada de cada episodi que podem arribar a aquest punt d’inflexió sense gairebé temps de pensar a canviar de programa, afortunadament, perquè el resultat pot merèixer l’espera.