La fantasia germànica es revela

EL GRIFO

Basada en la novel·la homònima de Wolfgang Hohlbein, aquesta sèrie de fantasia alemanya ha sorprès propis i estranys amb una trama tan sinistra com intrigant i que recorda molt grans èxits com Dark (2017) o Stranger Things (2016). L’acció ens trasllada a l’Alemanya de les dècada dels 90, on un adolescent anomenat Mark (Jeremias Meyer) descobreix a través del seu germà Thomas (Theo Trebs) que ha d’agafar el relleu en una guerra generacional contra una malvada criatura anomenada El Grifo. Tanmateix, als seus 16 anys acabats de complir, Mark no només no es veu capacitat per enfrontar-se a aquest repte, sinó que considera que ja prou en té amb bregar amb els problemes propis de la seua edat –l’institut, el seu primer amor i totes aquelles coses que en una mesura o altra tots hem viscut durant aquella etapa–. Però quan els sequaços del monstre segresten Thomas, al nostre jove protagonista no li quedarà més remei que partir cap al món conegut com la Torre Fosca al costat dels seus amics Memo (Zoran Pingel) i Becky (Lea Drinda) per rescatar-lo. Sé que l’argument de la sèrie pot semblar simple –en realitat, ho és–, però la creació de Sebastian Marka i Erol Yesilkaya amaga molt bones sorpreses. D’una banda, la més que adequada ambientació dels noranta, rememorant elements com les botigues de CD al ritme de música alternativa i Metallica.

D’altra banda, a partir de l’arribada a la Torre Fosca, se’ns presenta un tètric escenari en el qual habiten una sèrie de diabòliques criatures, el disseny i confecció de les quals han anat de la mà d’un equip col·laborador habitual de Guillermo del Toro –i l’estil del qual salta a la vista. Tanmateix, el contrast en el salt entre les dos parts del xou recorda més sèries com Doctor Who (1963) que no altres produccions més enfocades a causar terror. Però el conflicte no es limita a l’enfrontament contra el monstre, sinó que és també la lluita interna de Mark contra totes aquelles inseguretats de les quals s’escapava aïllant-se amb els seus auriculars.

El problema d’El Grifo, o almenys el que pot deixar a l’espectador amb cert sabor agredolç, és que mira d’incloure molta trama en molt poc espai de temps –6 episodis, concretament– i potser per això no arriba a assolir l’èxit de Dark o Stranger Things, però sigui com sigui no hi ha dubte que ha estat una de les grans revelacions de finals de maig.