Soporífera pandèmia d’insomni
És una de les grans apostes sueques de principis d’any d’Amazon Prime Video, amb un referent del thriller nòrdic com Henrik Georgsson (Bron; Pray, Obey, Kill) al capdavant de la direcció i, tanmateix, el resultat s’ha percebut, per no pocs sectors de la crítica, com a tremendament decebedor. En clau d’atmosfera postpandèmia, l’òpera prima del seu creador Brynja Björk ens trasllada a una Estocolm sumit en el caos a conseqüència d’un misteriós virus batejat com VAKA –del suec, vigília–, l’efecte del qual en els éssers humans és el de provocar insomni crònic amb el conseqüent augment d’accidents, violència i brots d’histèria. La trama, dividida en sis episodis, gira al voltant de quatre eixos: Christian (Jonas Karlsson), ministre de Sanitat caigut en desgràcia i incapaç de gestionar la crisi sanitària mentre veu com s’enfonsa la seua imatge pública i la seua família –concretament, a causa del seu fill Hugo (Malte Gårdinger), pels seus problemes d’addicció i conflictes amb les autoritats; Elin (Aliette Opheim), infermera d’ambulàncies, encadenant torns impossibles recorrent una ciutat saturada d’emergències i amb uns hospitals desbordats, alhora que intenta cuidar la seua esposa Moa (Siham Shurafa), infectada amb el virus; Linda (Frida Argento), una adolescent influencer que, al principi, viu la crisi com un material més per alimentar les seues xarxes fins que la ficció apocalíptica es converteix en pura i dura supervivència també per a ella; i Saga (Gizem Erdogan), alta responsable científica i política en el comitè de crisi, oscil·lant entre la defensa del bé major i decisions cada vegada més dures: imposició de tocs de queda juntament amb la intervenció de l’exèrcit i experiments extrems amb persones.
wake
El ritme lent, la sensació de repetició constant, el dispar desenvolupament dels personatges –la figura central de Saga queda totalment desdibuixada–, la narrativa dispersa i la manca d’objectius definits són els principals obstacles que es trobarà l’espectador per poder gaudir de la metafòrica i incòmoda lectura de la sèrie, reforçada per les sòlides interpretacions de Karlsson, Opheim i Argento. Malgrat haver-se posicionat des que es va estrenar el passat 30 de gener entre els títols més vistos de la plataforma, incloent el mercat espanyol, tot just ha generat el soroll que es podia esperar i tot apunta que morirà per la mateixa somnolència del guió.
