L’emergència de la ultradreta
Si l’art tendeix a ser un reflex de la nostra societat, l’última creació d’Aitor Gabilondo (Patria, Entrevías) es fa urgent de veure. A través de vuit episodis, el guió narra la història de Salvador Aguirre (Luis Tosar), un tècnic d’emergències sanitàries de Madrid en plena rehabilitació per alcoholisme i amb una relació cada vegada més distant amb la seua filla adolescent, Milena (Candela Arestegui). Una nit, la seua ambulància acudeix a l’avís d’una baralla entre ultres de dos equips de futbol, topant allà per sorpresa amb la mateixa Milena malferida. És en aquest instant quan Salvador descobreix la seua pertinença a un grup neonazi conegut com White Souls, i és aquí on emprendrà una desesperada cursa a contrarellotge per rescatar-la de la violenta espiral d’odi en la qual s’ha introduït, infiltrant-se al quarter general mateix de la banda.
En paral·lel, la sèrie segueix el dia a dia de Marjane (Fariba Sheikhan), companya musulmana d’ambulància que observa alarmada com Salvador es va enfonsant a poc a poc, i de la inspectora Sonia Martín (Patricia Vico), policia encarregada de desmantellar l’esmentada organització d’ultradreta.
Més enllà de posar el focus en la radicalització de part de la joventut espanyola i en el modus operandi del seu reclutament –il·lustrat a través de les figures de Carla (Leonor Watling), una veterana neonazi acostumada a manipular els xavals a base de carisma i por; Julia (Claudia Salas), mare soltera i figura clau a la banda; i Nacho (César Mateo), un dels líders més agressius–, el thriller enlluerna tant per la potència visual com pel més que adequat ritme sota el qual es desenvolupa, enganxant l’espectador i empenyent-lo a veure tota la temporada d’una tirada.
Quant a l’apartat interpretatiu, Tosar torna a brillar en el paper d’un pare esgotat, culpable i gairebé sempre a les portes de l’ensorrament, l’heroisme del qual es torna cada vegada més ambigu.
SALVADOR
Encara que no podem obviar el fet que la cinta estigui carregada de tòpics i primi l’acció per sobre de la reflexió, ja s’ha col·locat entre els continguts més vistos de Netflix a Espanya i ha aconseguit generar un intens i necessari debat en què fins i tot ha participat el repartiment —Salas parla de la necessitat de no jutjar el seu personatge per entendre els mecanismes de captació, mentre que Tosar apunta com els discursos d’odi es normalitzen i acaben tenint conseqüències reals.
