Plaques fotovoltaiques o agricultura

Els regadius han de ser objecte de la màxima protecció. Ja tindrem ocasió de fer balanç d’aquest any tan singular i traurem conclusions per afrontar molt millor els futurs episodis de sequera. No obstant, a hores d’ara, es confirma allò més conegut: el reg és crucial. Al secà, les precipitacions escadusseres (el més habitual) fan econòmicament inviable l’agricultura.

Els regadius constitueixen un patrimoni ingent, guanyat amb molt esforç i tenacitat. Tanmateix, dues amenaces importants planen sobre els regadius actuals i els encara planificats. La primera, l’escassetat d’aigua, sabem com gestionar-la gràcies al coneixement precís dels requeriments hídrics dels cultius i les tècniques més avançades de reg.

La segona amenaça és molt més difícil d’abordar. Significa fer front als interessos econòmics i polítics dominants. Si res no ho atura, en pocs mesos es construirà una gran central fotovoltaica a la Finca Montagut (Alcarràs), de ressò històric ben conegut, altament productiva gràcies a les inversions realitzades en millores estructurals i sistemes de reg innovadors.

La central projectada és probablement la de major dimensió a Espanya. Ocuparà prop de 800 ha, majoritàriament de cereals. Per la potència projectada, l’hauria autoritzar l’Estat.

Tanmateix, el Govern de Catalunya és qui l’ha aprovat. Ha calgut, però, una argúcia: fragmentar-la en nou projectes de menys de 50 MW. En total, suposen 430 MW instal·lats.El grup propietari de la finca, gran importador de gra per a la fabricació de pinso, ha decidit destinar-la a la producció d’energia.

Les condicions són idònies: radiació solar molt elevada, relleu suau i proximitat als corredors de serveis existents a l’Horta de Lleida. Res a objectar des de l’òptica empresarial.Però cal veure també els inconvenients. D’una banda, la major dependència dels mercats mundials de cereal i, de l’altra, els de marcat component social i ambiental.La línia d’alta tensió que s’ha de bastir per evacuar l’energia combinarà trams aeris i un tram soterrat (amb el conseqüent cost addicional), fins l’Estació dels Magraners.

Estem escoltant aquests dies les reticències de ciutadans, veïns de l’Horta i dels barris, i d’alguna organització ambientalista. Les administracions competents, l’Ajuntament d’Alcarràs i el Departament d’Acció Climàtica (DACC), ja han aprovat el projecte. Manca solament la del tram elèctric soterrat.

Paradoxalment, els responsables que en el moment de l’aprovació eren al front d’ambdues institucions, l’alcalde i la consellera, han cessat.L’Ajuntament no ha amagat mai els ingressos expectants que comportarà la macrocentral. Alhora, el DACC emfatitza la progressió que la planta significarà per a les renovables, sector en el qual Catalunya està molt endarrerida.Però la qüestió de fons és si hem de produir energia en detriment de l’agricultura. No seria més raonable ocupar sòls de menor capacitat productiva o espais no agraris? El DACC, tot i reconeixent que “el sòl és un recurs no renovable, base de l’agricultura i per tant de l’alimentació”, i que “Catalunya és un país que disposa d’uns recursos limitats de sòls de bona qualitat”, classifica la totalitat de la finca com a apta per les renovables.

Un gabinet extern és qui ha proveït les dades de camp per substanciar la decisió. Amb aquest projecte, Alcarràs assoleix la màxima superfície autoritzable (Alcarràs, l’aplaudit film, ironies de la vida).Però la gran objecció al projecte és tècnica. A falta d’un sistema propi, el DACC utilitza una classificació de fa 60 anys, dissenyada als EUA (Klingebiel i Montgomery, 1961).

Els funcionaris necessiten criteris per sustentar les decisions i no actuar amb prevaricació, però és fefaent que aquesta classificació està fora de lloc i temps. Avui, amb el reg tecnificat es maximitzen els rendiments i l’eficiència de l’aigua, àdhuc en sòls originalment molt pobres. Els regs del Segarra-Garrigues, Aragó i Catalunya, Carrassumada, Algerri-Balaguer i Garrigues Sud ho evidencien.

També els de les zones àrides, arreu del món, on es practica una agricultura avançada. Exemples no en falten.Si realment volem un sector agrari consolidat, capaç de suplir la demanda d’aliments, no li hem de manllevar el seu millor recurs: els sòls regats. No existeix cap dilema entre energia i agricultura, solament cal cercar els espais adients per a les renovables.

Com a norma general, s’han d’ubicar als secans i als espais no agraris.Cal que el Govern argumenti millor les decisions. Si es penalitza l’agricultura, les conseqüències per al conjunt dels ciutadans i les futures generacions seran greus.