Lleida: més caragols i menys pastilles

De totes les ciutats europees, Lleida ocupa el sisè lloc en consum de ketamina, el vuitè en cocaïna i el dinovè en cànnabis. Aquests són els alarmants resultats de l’informe anual de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) després d’analitzar les aigües residuals de bona part de les ciutats europees. I podem afegir que, en MDMA (més conegut com a èxtasis), a Lleida superem la mitjana europea.

També preocupa l’elevada quantitat de residus que tenim a les nostres aigües residuals, en fàrmacs com els ansiolítics i els antidepressius, amb uns índexs, aquests darrers, per sobre de la mitjana d’Europa i Catalunya.Com que els nostres professionals de la salut són igual de bons que els europeus (els estàndards europeus així ho avalen) i no podem pressuposar que els lleidatans siguin dels més depressius d’Europa, ens hem de preguntar què està passant.La primera idea podria ser pensar que ens estem automedicant. El motiu és que cada vegada suportem menys el malestar: ens avorrim i prenem drogues estimulants; estem nerviosos i prenem cànnabis o ansiolítics; estem tristos i busquem ajut en els antidepressius. Per això, el Prozac® es va catalogar com la droga de la felicitat.La segona idea seria pensar que potser hi ha una sobremedicació per tractar segons quins tipus de patologies, i aquí els professionals tenim una responsabilitat molt gran en la valoració de cada cas particular.

Els ciutadans no pensem que part de la substància que ingerim la secretem per l’orina i va a parar als nostres rius. Tot i que hagin passat per una depuradora, bona part d’aquestes substàncies romanen encara a les aigües i els peixos, crustacis i milers d’espècies aquàtiques i marines en prenen. Hi ha estudis que demostren els canvis en el comportament d’alguns crustacis per culpa d’aquesta ingesta de substàncies. Quan algun dels vostres fills o filles us pregunti pel comportament tan expansiu del cranc de “La Sireneta”, aquí teniu una explicació versemblant.El passat 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Des de Junts estem fermament compromesos en la millora dels serveis de salut mental a la nostra ciutat per millorar l’atenció als usuaris d’aquests serveis. Les dades explicades més amunt haurien de ser un toc d’atenció sobre com s’estan fent les coses per part dels ciutadans i per part dels agents de la salut, tot i que sabem que ni el consum de drogues, ni l’automedicació són els problemes més importants que té la salut mental a Lleida, sinó que solament són la punta d’un iceberg on s’ha de treballar en el fons: en l’increment dels recursos (materials i professionals), en la millora de les instal·lacions on s’atenen aquests pacients i en les dotacions econòmiques que tot això suposa.

Tot i que puguin semblar competències més pròpies de la Generalitat, els ajuntaments tenen l’obligació de vetllar pel benestar dels ciutadans i contribuir a incrementar els recursos que són d’àmbit municipal. En aquest sentit, citarem, a tall d’exemple, la importància de l’increment de les treballadores socials de barris, perquè puguin educar en drogodependències i puguin fer el seguiment d’afectats per malalties mentals que viuen sols, i tot això –i molt més– es pot fer des de l’àmbit municipal.

El grup municipal de Junts treballem per aquestes millores. Per això, pensem que seria cabdal per a la ciutat el fet de tenir una regidoria de benestar emocional, com preveia el nostre programa electoral, on es donaria un servei multidisciplinari (salut, ajuts, habitatge, educació, etc.) a les persones que ho necessitin, per tal d’optimitzar recursos i simplificar els tràmits que s’hagin de fer. Una proposta en què treballem i treballarem fins que sigui una realitat.