Educació postobligatòria: amb autobús?

A Catalunya, l’accés a l’educació és un dret fonamental reconegut per l’Estatut i per convenis internacionals com la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Però aquest dret, tan bàsic i tan repetit en discursos, es veu truncat quan el factor econòmic i territorial esdevé una barrera silenciosa, especialment en les zones rurals com les de la demarcació de Lleida.

Actualment, els joves de la nostra demarcació que volen cursar estudis postobligatoris –com Batxillerat, cicles formatius de grau mitjà o programes de formació i inserció– han de pagar-se de la seva butxaca el transport fins al centre educatiu. Un cost que, en molts casos, arriba a centenars d’euros mensuals. Aquesta realitat suposa una càrrega molt difícil d’assumir per a moltes famílies i pot acabar condicionant, si no limitant, les opcions formatives dels seus fills i filles.

Cal tenir en compte que, a la Plana, el Pirineu i l’Aran, per cursar alguns estudis és habitual que l’alumnat hagi de moure’s de població i fins i tot de comarca. Especialment en casos com la Formació Professional o el batxillerat artístic. No estem parlant d’un luxe. No és cap caprici voler estudiar un batxillerat determinat o fer un cicle formatiu. Estem parlant de formació essencial per al futur laboral i personal de la joventut, d’una etapa clau que obre la porta al món laboral. Les nostres comarques tenen una realitat territorial molt diferent de la de les grans àrees urbanes. Amb 231 municipis i 54 entitats municipals descentralitzades repartits en més de 12.000 km², no es pot demanar als joves que tinguin les mateixes oportunitats que els qui viuen a cinc minuts d’un institut. En molts casos, la manca de transport públic regular obliga les famílies a buscar solucions creatives i costoses: cotxes particulars, rutes compartides, lloguer d’autocars… I qui no s’ho pot permetre, senzillament es queda enrere.

Aquesta desigualtat no és només injusta: és evitable. La Generalitat al·lega que l’ensenyament no obligatori no entra dins de les seves competències de cobertura de transport. Però si realment volem un país amb igualtat d’oportunitats, cal anar més enllà de la lletra estricta de la llei. Cal entendre que garantir el dret a l’educació vol dir també garantir els mitjans per accedir-hi. I aquí, el transport n’és una peça clau.

A més, en política, la coherència és molt important. En un moment en el qual el Govern està impulsant la Formació Professional, és incomprensible que no es faciliti el transport per cursar-la. Catalunya no és només l’àrea metropolitana, on les possibilitats de mobilitat són més grans. Si el Govern vol fomentar l’accés a la formació postobligatòria cal fer-ho també amb recursos per al desplaçament.

És per això que des de Junts Impulsem hem presentat una moció a la Diputació de Lleida, que reclama a la Generalitat que cobreixi el transport escolar en l’ensenyament postobligatori. També és fonamental que la Diputació de Lleida, com a ens supramunicipal, lideri aquesta demanda i articuli un front comú amb els consells comarcals i els ajuntaments afectats. Si volem que els joves de la nostra terra puguin quedar-se, créixer i formar-se sense haver de renunciar a res pel simple fet de viure en un poble petit, cal que l’accés a l’educació no depengui de la distància. Ni tampoc del nivell de renda. Estem parlant de futur. Estem parlant de justícia social. És un dret que no pot quedar-se a la parada de l’autobús.