Indefensió versus l’incivisme
El 5 de juliol del 2002, el sociòleg, periodista i escriptor Salvador Cardús publicava un article que, malauradament, encara és de rabiosa actualitat. El gamberrisme com a estil, que l’any següent engreixaria el contingut del seu llibre Ben educats. Una defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat (Edicions La Campana, 2003), evidenciava que sense “formes”, sense normes, sense civisme i l’absència de convencions socials no és possible la convivència ni tampoc el progrés. El civisme, una paraula sovintejada a la nostra societat però que a la pràctica resta proscrita en aquesta mena d’aquelarre col·lectiu que, en defensa d’una falsa llibertat que vindria a dir “fes el que et roti”, assenyala qualsevol persona que, simplement, pretén caminar per la seva dreta perquè així li ho van ensenyar a escola. I quina seria la definició pràctica i entenedora de civisme? El mestre Cardús el defineix com la qualitat que permet compartir un mateix lloc sense donar-nos empentes. Ara que la barra lliure de l’incivisme ha arribat a uns nivells d’exhibició pública estratosfèrics, he trobat encertat que l’ajuntament de Solsona hagi aprovat una nova ordenança de Convivència Ciutadana que substitueix les multes econòmiques per treballs comunitaris per sancionar els incívics, especialment, en els casos dels menors d’edat. L’ordenança fa un petit llistat de conductes incíviques (orinar, defecar, vomitar, escopir, abandonar xeringues, rentar cotxes, botellots o caminar nu al carrer) que, de totes totes, es queda curt però que ja dona a entendre el grau de gamberrisme que campa no només a Solsona sinó que ja fa temps que plana per la capital de Ponent. Potser sí que ara els catalans ens hem tornat tots bojos i ens ho anem fent pel carrer, però com que hem augmentat la base fins a vuit milions i el que et rondaré morena, que deia el pare, ja som al cap del carrer del perquè de tot plegat. Els dos primers mesos d’enguany, la Guàrdia Urbana de Lleida va interposar 142 denúncies de les quals el 92% tenen a veure amb conductes incíviques. Mentrestant les pintades omplen les parets i els barris es queixen del creixent augment de vandalisme, l’ajuntament va presentar la proposta inicial del Pacte per la Convivència i el Civisme amb l’etern lliri a la mà propi de les autoritats incompetents: diàleg, respecte, cohesió, diversitat, convivència, inclusió, mediació, sense oblidar el colofó de “tots i totes”. I el “totis” ja ha passat de moda?
