A contrallum

Els primers freds

PERE PENA — Mon, 09 Nov 2026 05:22:00 +0100

Abans que el temps no perdés l’esma, Tots Sants obria la porta al fred i a les primeres boires. Una boira encara infantil, lleugera, com un assaig maldestre del que vindria després, per Nadal o per Reixos, quan la boira baixava definitiva i s’apropiava de tot. A pagès, cada època té els seus rituals. Novembre eren les colles de podadors a trenc d’alba al cafè de Tonet, les dones que agranaven el carrer i els xiquets corrent esperitats cap a estudi, amb la cartera colpejant-los les cuixes. Ara, que sé mirar cap endins, me n’adono, però aleshores tot això m’era invisible. Quan ets petit, els rituals tenen dimensions modestes, sense cap transcendència. Al Tots Sants dels meus deu anys no hi ha ni cementiris, ni flors, ni retrobaments afectuosos, només la coca que prepara la padrina. Les tardes de novembre caben totes en una mà, en un tros de coca de codony amb les crestes torradetes.

wf_cms.rss.read_more

Tornar a estudi

PERE PENA — Mon, 31 Aug 2026 06:39:06 +0200

Nosaltres, els boomers del Baix Segre, no anàvem a escola ni al cole, anàvem a estudi.

wf_cms.rss.read_more

Lorca i el mite

PERE PENA — Mon, 17 Aug 2026 07:15:00 +0200

La propera matinada, ara farà noranta anys, van assassinar Federico García Lorca. Gairebé un segle, i encara no sabem del cert on va ser soterrat. Vivim en un estat on passen aquestes coses. La mort de Lorca i el barranc de Víznar formen part de la construcció d’una mena de mite, el mite Federico, que ha acabat eclipsant la figura de l’escriptor i de l’intel·lectual. Si féssim avui una enquesta entre joves estudiants –i potser no tan joves– sobre les raons del crim, és probable que la majoria contestés: “per homosexual”. I en part és veritat, però no és, ni de bon tros, tota la veritat.

wf_cms.rss.read_more

Nit d’agost

PERE PENA — Mon, 03 Aug 2026 05:33:59 +0200

Agost buida les ciutats. Convida a fugir de la rutina i del forn roent dels carrers. Arriba puntual amb una promesa. Que sigui gran o petita, depèn gairebé sempre de la mida de la cartera. Si tens una mica de calés, potser te n’aniràs a la caseta que llogues cada estiu a Cadaqués o potser a la borda que vas arreglar-te amb sobreesforços a Bolvir, en plena Cerdanya. Fins i tot, si t’ataca l’esperit revival, potser et compraràs un bitllet a Hawaii-Bombai, els paradisos de Mecano. I llavors potser el temps s’aturarà i d’alguna manera tancaràs l’any, faràs net. La llum d’agost és crepuscular, de plenitud i d’ocàs al mateix temps. Però quan tens calés no importa gaire que les arcàdies siguin efímeres. Importa més la regeneració. I saps prou bé que agost, més que cap altre més, et fa renéixer. Després de les vacances tornes a ser tu mateix, o tu mateixa, més morè i empàtic, amb el cos i l’esperit rejovenits.

wf_cms.rss.read_more

1936 i el relat

PERE PENA — Mon, 20 Jul 2026 10:32:33 +0200

Encara no sabíem ben bé què era una guerra, perquè ni a casa ni a l’escola no se’n parlava —o se’n parlava amb monosíl·labs insubstancials—, però en canvi en teníem una experiència personal. No una experiència directa, és clar, no havíem sentit mai petar cap bomba, però n’havíem vist alguna mig soterrada al turó de Maneta. Qui no ha xiulat algun cop amb la beina d’una Mauser? Potser la bala que va escapçar la vida del soldat que jeu sota un bancal de presseguers.

wf_cms.rss.read_more

Juliol

PERE PENA — Mon, 06 Jul 2026 09:07:00 +0200

Juliol tenia gust de redhaven i de llimonera encara verdosa, també d’una vaga esperança de vacances que no sabia si s’acabaria de concretar mai. Tot just tancar el curs i recollir les notes, em tocava posar-me els pantalons curts, les càmpings, i començar la meua segona vida, la del collidor de fruita que mor quan despunta el dia i reneix cada capvespre. Una mena de vampir agrícola, a l’estil Baix-Segre. Amb molta sort, la promesa d’estiueig potser s’acabaria fent realitat a finals d’agost o a començaments de setembre, quan als arbres ja no hi quedés ni un trist cap de brot. El meu any natural, per tant, no viatjava com comunament passa de gener a desembre, sinó que arrencava al setembre, després de la Festa Major de Seròs, i acabava a finals de juny, per Sant Pere. Podríem dir que juliol inaugurava un Cap d’Any que durava tot l’estiu. Un Cap d’Any amarat de suor, però també de notes de guitarra i de cabelleres mig hippies.

wf_cms.rss.read_more