Elena Élez, oncòloga: "està augmentant el càncer de còlon entre menors de 50 anys"

La lleidatana parla amb SEGRE sobre els tractaments d’un dels tumors més freqüents i els últims avenços dirigits a pacients amb pitjor pronòstic de la malaltia per augmentar la supervivència

Quina incidència té el càncer de còlon?

És un dels tumors més freqüents a Espanya, tant en homes com en dones. I el que hem detectat, i estem estudiant, és l’augment significatiu en persones joves, de menors de 50 anys.

No és normal?

Aquest tipus de càncer s’associa a l’envelliment, és a dir, complir anys és un factor de risc per desenvolupar la malaltia. Llavors, el que s’està estudiant és que possiblement hi hagi factors d’exposició que estiguin fent que es precipiti l’aparició de la patologia i que cada vegada ho vegem en persones més joves.

Se’n saben les causes?

En països com els EUA sí que que s’ha demostrat, però aquí encara no, hi estem treballant. Podrien ser factors que tenen a veure amb la salut ambiental, és a dir, la pol·lució, la modulació del microbioma, l’exposició a antibiòtics, el consum de determinats tipus de dietes, el ritme de son... a dia d’avui encara no podem dir quins són. Nosaltres estem participant en un estudi a nivell internacional que pretén contestar aquesta pregunta.

Canvien els símptomes en pacients més joves?

Els símptomes no canvien, el que passa és que als pacients menors de cinquanta anys els costa més que existeixi la sospita, per exemple, d’una sagnia, una alternança de l’hàbit de les deposicions o una pèrdua important de pes. Com que costa més detectar, el diagnòstic es retarda, la qual cosa augmenta el risc que el tumor estigui avançat.

Com prevenim aquests casos si el programa de cribratge precoç va dels 50 als 69 anys?

Hi ha dos maneres de treballar. Amb la prevenció primària, que és evitar l’aparició de la malaltia amb estils de vida saludables, i la prevenció secundària, que és el diagnòstic precoç i els programes de cribratge. Aquesta educació sanitària ha de començar des de molt petits, des de la infància, i treballar els hàbits saludables pel que fa a dieta i a exercici.

Ha millorat el tractament d’aquest tumor, diguem, en els últims 10 anys?

La supervivència ha millorat per la implementació dels programes de cribratge poblacional, perquè això permet diagnosticar la malaltia en etapes més precoces. I també ha millorat molt a compte de conèixer millor la biologia del tumor i poder oferir teràpia dirigida. Abans teníem un parell de línies de quimioteràpia i dos fàrmacs dirigits. Ara ja hi ha més de sis línies de quimioteràpia i immunoteràpia i tot això ha estat gràcies al desenvolupament farmacològic basat en la biologia del tumor.

Fa por la paraula càncer?

Desgraciadament sí, hi ha molt tabú encara perquè s’assumeix que aquesta malaltia té un mal pronòstic. Però és tasca de tots els professionals i a tots els nivells d’assistència sanitària que això no sigui així. Repeteixo que cada vegada el diagnostiquem abans i els tractaments són més eficaços. Hi ha pacients que poden arribar a curar-se.

Es pot cronificar la malaltia?

Sempre que es desenvolupen assajos clínics la màxima prioritat és poder arribar a curar els pacients. El que pretenem és que visquin més i millor. Per això és fonamental saber per què apareixen aquestes malalties o de quina manera es repliquen, quins mecanismes de resistència existeixen, és fonamental per desenvolupar medicaments i estratègies terapèutiques que siguin més eficaces.

El cantant Pau Donés va ser pacient seu. Què destacaria d’ell?

El Pau va ser molt transparent i molt explícit des del diagnòstic de la malaltia i una de les seues obsessions era desestigmatitzar-la. A més, va recaptar molts diners, la qual cosa ens ha ajudat a la investigació sobre un dels tipus amb pitjor pronòstic, que era el seu, amb mutació BRAF.

És de Lleida, va estudiar aquí, però es va especialitzar a Barcelona. Hi ha diferències?

Precisament aquesta és una prova que a Lleida hi ha talent. Ja no hi ha fronteres en aquest sentit, tornaria a estudiar a la UdL sense pensar-ho. A més, avui dia qualsevol pacient s’hauria de poder beneficiar del millor tractament existent independentment d’on visqui.

Avenç innovador en un dels càncers amb pitjor pronòstic

La lleidatana Elena Élez forma part d’un assaig clínic internacional que ha demostrat que una innovadora combinació de fàrmacs amb quimioteràpia duplica la supervivència en el tipus de càncer de còlon de pitjor pronòstic. La teràpia està dirigida a pacients amb càncer de còlon metastàtic que tenen una de les mutacions genètiques més comunes en aquest tumor, el gen BRAF V600E. 

Els investigadors confien a rebre el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament en un curt termini de temps. Aquest tipus de pacients representen entre el 8 i el 12 per cent del total de diagnosticats amb càncer de colorectal. Els resultats mostren que la mitjana de la supervivència global va ser de 30,3 mesos en els pacients tractats amb la combinació experimental en primera línia, davant dels 15,1 mesos en els que van rebre tractament estàndard.

El càncer colorectal és el tercer tipus de tumor més diagnosticat al món i la segona causa de mort per càncer a Europa. Entre un 20 i un 30 per cent dels pacients amb càncer de còlon ja presenten metàstasi en el diagnòstic, i un 50 per cent acaben sent metastàtics durant l’evolució de la malaltia. El 2024, es van diagnosticar 413 casos nous de còlon i recte a les comarques lleidatanes. És el tipus de tumor més freqüent entre els homes de la província, com en el conjunt de Catalunya, i el segon en el cas de les dones.