El que se sap fins ara de la nova variant brasilera del coronavirus

Una nova variant del coronavirus sorgida al cor de l’Amazonía brasilera ha tornat a encendre l’alerta internacional. Els científics s’afanen ara en desxifrar els misteris d’aquesta variant identificada ja a vuit països i que pot ser més infecciosa, tot i que encara es coneix poc d’ella.

Hi ha indicis que la batejada com P.1 sigui un dels factors que són darrere de l’explosió de casos de covid-19 a Manaus, capital de l’estat de l’Amazones, on els serveis sanitaris s’han vist completament desbordats.

Amb un nombre més alt de mutacions, també s’estudia si la brasilera és més perillosa que les variants trobades al Regne Unit i Sud-àfrica, que són les tres que més preocupen l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Enmig d’aquesta preocupant troballa, la pandèmia torna a fuetejar amb força tot Brasil, que ja acumula 222.666 morts i 9,1 milions de casos, segons dades oficials.

ON I QUAN VA APARÈIXER LA VARIANT BRASILERA?

La primera veu d’alarma la van donar les autoritats japoneses el passat 9 de gener, després d’analitzar les mostres de quatre passatgers que van arribar una setmana abans a Tòquio després de viatjar una temporada per l’Amazones.

Una indagació preliminar de la Fundación Oswaldo Cruz (Fiocruz), centre d’investigació mèdica de referència a Llatinoamèrica, va indicar que aquesta nova variant és un "fenomen recent".

Probablement es va desenvolupar al desembre i va evolucionar a partir de variants que es trobaven en circulació a l’Amazones.

De fet, a Manaus s’han detectat ja prop de 30 variants del coronavirus, però la més inquietant és la P.1, segons explica a Efe José Eduardo Levi, investigador de l’Institut de Medicina Tropical de la Universitat de São Paulo (USP).

QUÈ LA CARACTERITZA? QUANTES MUTACIONS TÉ?

Segons Fiocruz, la variant de Manaus va acumular en un breu espai de temps "un nombre d’alteracions genètiques fora del comú", algunes d’elles a la proteïna "spike" (espiga), de la qual es val el nou coronavirus per entrar a les cèl·lules humanes.

S’han identificat 12 mutacions únicament en aquesta proteïna "spike" de la variant brasilera, tres d’elles preocupen especialment: K417N, E484K, N501Y.

ÉS MÉS CONTAGIOSA?

Aquests tres conjunts de lletres i números representen aminoàcids de la "spike", la mutació de la qual està associada a un poder de transmissibilitat més gran. Ajudarien que el virus es repliqui més i que s’acobli millor amb el receptor d’entrada de la cèl·lula.

"És com si tens una porta, que és la cèl·lula, i el pany, que és el receptor. I ara tens un virus que obre més fàcilment aquest pany. Si aconsegueix entrar de forma més fàcil augmenta el poder de ser més infecciosa", indica a Efe Felipe Naveca, viròleg de l’Institut Leônidas and María Deane (Fiocruz Amazonía).

D’altra banda, es desconeix si aquesta nova variant produeix quadres més greus de la malaltia.

QUIN ÉS EL POTENCIAL DE REINFECCIÓ?

Fins al moment hi ha un cas confirmat d’una persona que va contreure el coronavirus el març de 2020 i va ser reinfectada per la variant amazònica, malgrat tenir anticossos.

"No tenim com afirmar que el virus va escapar als anticossos o si van baixar tant que no van aconseguir neutralitzar-lo. Això és en estudi", apunta Naveca.

GUARDA SIMILITUDS AMB LA BRITÀNICA I LA SUD-AFRICANA?

La brasilera no va sorgir a partir de la britànica o la sud-africana.

Les tres van evolucionar de manera independent i van sorgir esporàdicament als tres països, encara que s’ha descobert que algunes de les mutacions identificades a la proteïna "spike" són les mateixes.

"Creiem que són més contagioses per tenir aquesta mutació en comú que augmenta la transmissibilitat", apunta Levi, viròleg també del laboratori DASA.

Levi creu que la brasilera podria ser la més "perillosa", almenys pel nombre de mutacions identificades a la proteïna "spike": 12 davant les 8 trobades en la britànica o les 10 de la sud-africana.

LA VARIANT AMAZÒNICA ÉS DARRERE DEL COL·LAPSE A MANAUS?

Els números diuen que sí, però no seria l’única causa del caos a la capital amazònica brasilera.

Les mostres analitzades al desembre per la Fiocruz van detectar la P.1 en el 51 % dels casos. Aquest percentatge s’ha disparat fins el 91 % el gener, el que indica que s’estén ràpid i s’ha convertit en el llinatge predominant a l’Amazones.

No obstant, a la tragèdia de Manaus també han contribuït altres factors. En aquests mesos hi ha una circulació més gran d’altres virus respiratoris a la regió amazònica, com la influença, complementat amb un esgotament social de les mesures de distanciament en plenes festes nadalenques.

Tot això, unit a la nova variant i l’escassa infraestructura hospitalària de l’Amazones, ha provocat el col·lapse del seu sistema de salut i una escassetat d’oxigen per als pacients greus que podria haver causat més morts.

El ministre de Salut del Brasil, Eduardo Pazuello, està sent investigat per això.

HI HA RISC D’UN AGREUJAMENT DE LA PANDÈMIA AL BRASIL?

Segons els experts consultats, si aquesta nova variant s’assenta a tot el territori, la qual cosa ja pot estar ocorrent, és possible que agreugi la delicada situació sanitària del país.

L’exministre de Salud Luiz Henrique Mandetta, que va ser destituït en plena pandèmia pel president Jair Bolsonaro per defensar l’aïllament, va alertar en una entrevista a una televisió local que la nova variant pot provocar una "megaepidèmia" en 60 dies, si no es prenen mesures.

De moment, al Brasil, fora de l’Amazones, s’han detectat tres casos importats de la variant en l’estat de São Paulo (sud-est), però el número pot ser molt més gran.

A QUINS ALTRES PAÏSOS S’HA DETECTAT?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja s’han identificat casos d’aquest nou llinatge en d’altres set països a més del Brasil: Japó, Estats Units, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Corea del Sud i Irlanda.

Algunes d’aquestes nacions i altres, com Portugal, el Perú, Turquia o Colòmbia, han suspès els vols procedents del Brasil davant del temor per la P.1.

LES VACUNES D’AVUI SÓN EFECTIVES?

Algunes de les vacunes desenvolupades fins la data van ser pensades a partir de la proteïna "spike" del coronavirus.

En aquest sentit, aquelles que estiguin basades purament en aquesta proteïna, les mutacions registrades en les variants britànica, sud-africana i brasilera "poden portar a una pèrdua d’eficàcia" d’aquestes fórmules, "encara que no total", considera Levi.

Encara no s’han publicat estudis d’efectivitat amb la variant brasilera.