L'alcohol en l'adolescència produeix alteracions emocionals d'adult

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga (IBIMA) han determinat en un assaig en rates joves que el consum d’alcohol en l’adolescència afecta sistemes de senyalització a determinades regions del cervell i altera la resposta emocional en l’edat adulta.

En concret, el consum voluntari d’alcohol durant l’adolescència afecta l’expressió del sistema endocannabinoide principalment a dos regions cerebrals –l’hipocamp i l’escorça cerebral– que s’associen amb l’aprenentatge, la memòria i la presa de decisions, segons ha informat aquest dilluns la Fundació Descubre en un comunicat.

Aquestes zones cerebrals resulten clau en el desenvolupament de l’addicció per formar part del principal circuit de recompensa i l’alteració d’aquest sistema en aquests punts concrets podria estar relacionada amb l’aparició de signes d’ansietat i l’estat emocional negatiu produït per l’abstinència.

Els investigadors de l’IBIMA, que han desenvolupat l’estudi en col·laboració amb l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, indiquen que aquesta ingesta primerenca d’alcohol també produeix alteracions més a llarg termini en les respostes emocionals inespecífiques en edat adulta.

L’objectiu d’aquesta investigació bàsica s’ha centrat a definir la influència de la ingesta d’etanol en una etapa primerenca, com és l’adolescència, sobre la resposta cerebral a nivell emocional en edat adulta i que es relaciona amb l’aparició de trastorns com l’ansietat i la depressió.

Per a això, els experts han caracteritzat l’expressió genètica del sistema endocannabinoide en rates adultes exposades a alcohol durant l’adolescència i han definit marcadors inflamatoris que evidencien el consum d’etanol.

Els experts s’han centrat en l’adolescència perquè "la capacitat de decisió i control dels actes sol ser més vulnerable i perquè encara hi ha òrgans del cos, com el cervell, en fase de maduració que són especialment susceptibles a les accions de substàncies d’abús com l’alcohol i la forma de consumir-lo", ha assenyalat la investigadora de l’IBIMA Antonia Serrano, autora de l’estudi.

Explica que el patró de consum més habitual entre joves i adolescents sol ser de borratxera, la qual cosa "s’ha vinculat amb l’aparició d’alteracions emocionals i dèficit cognitiu en etapes posteriors".

Al laboratori, els investigadors van treballar amb dos grups de rates d’entre 21 a 50 dies de vida, que equival a l’etapa adolescent en aquests animals; un va disposar a tota hora d’alcohol i aigua, mentre que l’altre grup només disposava d’aigua.

Per realitzar l’experiment, les botelles es van mantenir quatre dies per setmana durant un mes i després d’aquest període, al grup que disposava d’alcohol i aigua a la gàbia se li va substituir la botella d’alcohol per una altra d’aigua.

"La fase d’abstinència s’inicia en el moment que se li retira la botella d’alcohol als animals", i es caracteritza per "un estat afectiu negatiu, mostrant ansietat, estrès i fins i tot depressió", ha afirmat Serrano.

Les avaluacions realitzades indiquen que a les dos setmanes d’haver interromput el consum d’alcohol, no es van observar símptomes físics, però sí alteracions a nivell emocional.

A més, els experts van realitzar un estudi postmortem a les rates en edat adulta, en el que van extreure parts del cervell que formen part del circuit cerebral de recompensa i van analitzar el plasma sanguini per mesurar els nivells d’endocannabinoides circulants que ajuden com a marcadors de que succeeix en el cervell i en aquelles que havien consumit alcohol van observar canvis.