SEGRE

OBITUARI

Mor Michael Collins, l'últim supervivent de la històrica missió que va conquerir la Lluna

Michael Collins el 1969.

Mor Michael Collins, l'últim supervivent de la històrica missió que va conquerir la Lluna

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’astronauta Michael Collins ha mort aquest dimecres 28 d’abril als 89 anys, víctima d’un càncer, segons ha anunciat la seua família en un comunicat difós a Twitter.

Collins va ser un dels astronautes, juntament amb Neil Armstrong i Buzz Aldrin, que va participar a la missió Apol·lo 11 de la NASA, la primera missió que va portar a l’ésser humà a la Lluna, el 1969.

"Lamentem compartir que el nostre estimat pare i avi ha mort avui, després d’una valenta batalla contra el càncer," ha anunciat la seua família, que assenyala que Collins "va passar els seus últims dies en pau, amb la seua família al costat." Segons el comunicat, a què ha tingut accés Europa Press, Collins "sempre va enfrontar els desafiaments de la vida amb gràcia i humilitat, i va enfrontar aquest, el seu desafiament final, de la mateixa manera".

La seua família ha volgut remarcar que la vida que va portar Collins li ha fet ser una persona "afortunada" i destaquen "el seu agut enginy, el seu tranquil sentit de propòsit i la seua sàvia perspectiva, obtinguda tant en mirar cap enrere a la Terra des de la perspectiva de l’espai com en contemplar les tranquil·les aigües des de la coberta del seu vaixell de pesca." Atès aquest "difícil" moment, la seua família ha demanat privacitat i que se'l recordi "amb afecte i alegria".

Nascut el 31 d’octubre de 1930 a Roma (Itàlia), Collins va rebre nombroses condecoracions i premis, inclosa la Medalla Presidencial per la Llibertat el 1969, el Trofeo Robert J. Collier, el Trofeo Conmemorativo Robert H. Goddard i el Trofeo Internacional Harmon.

Abans d’unir-se a la NASA, Collins es va entrenar com a pilot de combat i pilot de proves experimentals en el Centre de Proves de Vol de la Força Aèria, a la Base de la Força Aèria Edwards, a Califòrnia, de 1959 a 1963. Va aconseguir més de 4.200 hores de vol. Nomenat astronauta de la NASA el 1963, va servir com a pilot a la missió Gemini 10 de 3 dies, llançada el 18 de juliol de 1966, durant la qual va establir un rècord mundial d’altitud i es va convertir en el tercer caminant espacial dels Estats Units, completant dos activitats extravehiculars.

El seu segon vol va ser com a pilot del mòdul de comando de la històrica missió Apol·lo 11 el juliol de 1969. Va romandre en òrbita lunar mentre Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers homes en caminar sobre la Lluna.

En deixar la NASA el gener de 1970, Collins es va convertir en Sotssecretari d’Estat d’Assumptes Públics. L’abril de 1971, es va unir a la Institució Smithsonian com a Director del Museu Nacional de l’Aire i l’Espai, on va romandre durant 7 anys. Va ser responsable de la planificació i construcció del nou edifici del museu, que va obrir al públic el juliol de 1976, i l’abril de 1978, es va convertir en sotssecretari de la Institució Smithsonian.

El 1980, Collins es va convertir en vicepresident de LTV Aerospace and Defense Company, dimitint el 1985 per iniciar la seua pròpia empresa. És autor de 'Carrying the Fire' (1974), que descriu la seua experiència en el programa espacial. També va escriure 'Flying to the Moon and Other Strange Places' (1976) i en 1988 'Liftoff: La historia de la aventura de América en el espacio'.

tracking