El Constitucional prepara una resolució contrària al segon estat d'alarma

El Tribunal Constitucional (TC) previsiblement declararà inconstitucional el segon estat d’alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez el 2020 per fer front a la pandèmia de Covid-19, per la qual cosa atendria, encara que sigui parcialment, el recurs presentat pel partit polític Vox, segons avança el diari 'ABC'.

Tal i com explica aquest diari, el magistrat ponent d’aquesta sentència, Antonio Narváez, ha acabat la seua resolució i en ella acolliria dos dels tres principals arguments del partit de Santiago Abascal contra aquell segon període d’estat d’alarma que va arrancar el 25 d’octubre de 2020 i que es va estendre per sis mesos. De ser així, aquest seria un nou revés per a l’Executiu que ja al juliol va veure com el tribunal de garanties declarava la inconstitucionalitat d’alguns aspectes del primer estat d’alarma.

En aquest recurs d’inconstitucionalitat Vox sostenia que el segon d’alarma vulnera els articles 17, 19, 21 i 25 de la Constitució, relatius als drets a la llibertat i a la seguretat; a la lliure circulació; a la reunió i la manifestació pacífiques; i contra les sancions administratives que directa o subsidiàriament impliquin privació de llibertat.

Vox va denunciar com a inconstitucional la decisió del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de comparèixer només cada dos mesos davant del Ple de la Cambra per donar compte de la seua evolució. Aquest seria un dels aspectes que segons ABC acolliria el ponent en la seua resolució ja que s’hauria donat una falta de control parlamentari a l’Executiu.

En aquesta ponència, previsiblement el TC dictaminarà que per complir l’exigència constitucional de fiscalització de l’Executiu durant aquell període de sis mesos no van ser suficients les compareixences ocasionals que va fer Sánchez al Congrés, i tampoc aquelles que va delegar en el qual fos ministre de Sanidad Salvador Illa, i posteriorment Carolina Darias.

El segon aspecte que reflectiria aquesta resolució està relacionat amb el nomenament dels presidents autonòmics com a autoritat delegada, la denominada com a cogovernança. Segons el parer de Vox això va generar "un autèntic estat de desconcert i caos" que va abocar a una situació d’"inseguretat jurídica" als ciutadans. Si bé el pròxim ple del TC tindrà lloc la setmana vinent, es desconeix de moment l’ordre del dia.

EL PRIMER ESTAT D’ALARMA

El Ple del Tribunal Constitucional va estimar al juliol parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat per Vox contra el reial decret pel qual el Govern espanyol va declarar el primer estat d’alarma, que va entrar en vigor el 14 de març de 2020. Amb una majoria de 6 a 5 magistrats, el tribunal de garanties va declarar inconstitucional el confinament, és a dir la limitació del circulació de persones i vehicles en espais i vies públiques que fixava la norma, així com la capacitat del Ministeri de Sanitat per modificar i ampliar les mesures de contenció en l’activitat comercial.

La resolució va tirar endavant per una ajustada majoria i van formular vots particulars el president Juan José González Rivas i els magistrats Andrés Ollero, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. En la votació va ser decisiva la vicepresidenta del tribunal, Encarnación Roca, qui es va inclinar per la inconstitucionalitat del decret-llei dictat pel Govern central.

En concret, el tribunal de garanties va declarar inconstitucionals i nuls els punts 1 i 3 de l’article 7 del decret-llei, relatius a la llibertat de circulació de persones i cotxes en espais i vies públiques; així com el punt 5 del mateix article, que permetia al Ministeri de l’Interior acordar el tancament a la circulació de carreteres o trams per raons de salut pública.

També va declarar inconstitucional que s’habilités el Ministeri de Sanitat per "modificar" o "ampliar" les mesures de contenció en l’àmbit de l’activitat comercial, equipaments culturals i activitats recreatives, així com les activitats d’hostaleria i restauració.

"En totes les altres coses", el tribunal va acordar desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat per la formació liderada per Santiago Abascal. Des de Vox insistien que el decret incloïa restriccions de certes llibertats públiques que no estarien previstes per a aquest tipus d’estat a la Constitució, ja que –segons el seu parer– només cabrien en la fórmula de l’estat d’excepció.