Un estudi suggereix que el càncer no té tant component genètic com es pensava

Encara que el càncer és una malaltia genètica, el component genètic és només una peça del trencaclosques, i els investigadors han de tenir en compte també els factors ambientals i metabòlics, segons una revisió realitzada per un destacat expert de la Universitat d’Alberta (Canadà).

Gairebé totes les teories sobre les causes del càncer que han sorgit al llarg dels últims segles poden classificar-se en tres grans grups. El primer és el càncer com a malaltia genètica, centrat en el genoma, o el conjunt d’instruccions genètiques amb què es naix.

La segona és el càncer com a malaltia ambiental, centrada en l’exposoma, que inclou tot allò a què s’exposa el cos al llarg de la vida. La tercera és el càncer com a malaltia metabòlica, que se centra en el metaboloma, tots els subproductes químics del procés del metabolisme. La perspectiva metabòlica no s’ha investigat gaire fins ara, però està guanyant l’interès de més científics, que estan començant a entendre el paper del metaboloma en el càncer.

El genoma, l’exposoma i el metaboloma operen junts en un bucle de retroalimentació a mesura que el càncer es desenvolupa i s’estén. Segons les dades, els càncers hereditaris representen només entre el 5 i el 10 per cent. L’altre 90 a 95 per cent s’inicia per factors de l’exposoma, que al seu torn desencadenen mutacions genètiques. "És una dada important a tenir en compte, perquè diu que el càncer no és inevitable", expliquen els autors al seu article, publicat a la revista científica 'Metabolites'.

El metaboloma és fonamental en el procés, ja que aquestes cèl·lules canceroses amb mutacions genètiques se sustenten en el metaboloma específic del càncer. "El càncer és genètic, però sovint la mutació en si mateixa no és suficient. A mesura que el càncer es desenvolupa i s’estén pel cos, crea el seu propi entorn i introdueix determinats metabòlits. Es converteix en una malaltia autoalimentada. I allà és on el càncer com a trastorn metabòlic adquireix veritable importància", explica un dels autors de l’estudi, David Wishart.

La perspectiva multimètrica, en la que el genoma, l’exposoma i el metaboloma es consideren a l’uníson quan es pensa en el càncer, es mostra prometedora per trobar tractaments i per superar les limitacions d’observar només un d’aquests factors.

Per exemple, els investigadors que se centren només en la perspectiva genètica busquen abordar mutacions concretes. El problema és que hi ha al voltant d’1.000 gens que poden tornar-se cancerígens quan muten, i normalment es necessiten almenys dos mutacions diferents dins d’aquestes cèl·lules perquè el càncer creixi. Això significa que hi ha un milió de parells de mutacions potencials, i "resulta desesperant" reduir les possibilitats a l’hora de buscar nous tractaments.

Però quan es considera el càncer des de la perspectiva metabòlica, només hi ha quatre tipus metabòlics principals. En lloc d’intentar trobar un pla de tractament per a una combinació específica de mutacions entre un milió, determinar el tipus metabòlic de càncer del pacient pot guiar immediatament als metges a l’hora de decidir el millor tractament per al seu càncer específic.

"Realment no importa on sigui el càncer: és alguna cosa del que cal desfer-se. El que importa és com es desenvolupa o creix. Es converteix en una qüestió de: 'Quin és el combustible que impulsa aquest motor?'", afirma Wishart.