La solitud augmenta el risc de mort per infart i ictus, segons un estudi

El risc d’aïllament social augmenta amb l’edat a causa de factors vitals, com la viudetat i la jubilació. Gairebé una quarta part dels adults nord-americans de 65 anys o més estan socialment aïllats, i la prevalença de la solitud és encara més gran, amb estimacions del 22 al 47 per cent. Tanmateix, els adults més joves també experimenten aïllament social i solitud. Les dades també suggereixen que l’aïllament social i la solitud poden haver augmentat durant la pandèmia de COVID-19, especialment entre els adults joves de 18 a 25 anys, els adults grans, les dones i les persones amb baixos ingressos.

L’aïllament social i la solitud s’associen a un augment del 30% en el risc de tenir un infart de miocardi o un ictus, o de morir per qualsevol d’ells, segons una nova declaració científica de l’Associació Americana del Cor publicada a la revista científica 'Journal of the American Heart Association'. "Més de quatre dècades d’investigació han demostrat clarament que tant l’aïllament social com la solitud estan associats a resultats adversos per a la salut. Donada la prevalença de la desconnexió social, l’impacte en la salut pública és bastant significatiu", ha comentat Crystal Wiley Cené, presidenta del grup de redacció de la declaració científica, i professora de Medicina Clínica i directora administrativa d’Equitat Sanitària, Diversitat i Inclusió en la Universitat de California San Diego Health (Estats Units).

El grup de redacció va revisar les investigacions sobre aïllament social publicades fins juliol de 2021 per examinar la relació entre l’aïllament social i la salut cardiovascular i cerebral. Van trobar que l’aïllament social i la solitud són determinants comuns, encara que poc reconeguts, de la salut cardiovascular i cerebral. Segons les seues troballes, la falta de connexió social s’associa amb un risc més gran de mort prematura per totes les causes, especialment entre els homes. Igualment, l’aïllament i la solitud s’associen amb marcadors inflamatoris elevats, i els individus que tenien menys connexions socials eren més propensos a experimentar símptomes fisiològics d’estrès crònic. En avaluar els factors de risc de l’aïllament social, la relació entre l’aïllament social i els seus factors de risc va en ambdues direccions: la depressió pot portar a l’aïllament social, i l’aïllament social pot augmentar la probabilitat d’experimentar depressió.

També han evidenciat que l’aïllament social durant la infància s’associa a un augment dels factors de risc cardiovascular en l’edat adulta, com l’obesitat, la hipertensió arterial i l’augment dels nivells de glucosa en sang. Els factors socioambientals, com el transport, les condicions de vida, la insatisfacció amb les relacions familiars, la pandèmia i les catàstrofes naturals, també són factors que afecten les connexions socials. "Hi ha proves sòlides que relacionen l’aïllament social i la solitud amb un risc més gran d’empitjorar la salut cardíaca i cerebral en general; tanmateix, les dades sobre l’associació amb determinats resultats, com la insuficiència cardíaca, la demència i el deteriorament cognitiu, són escasses", detalla Cené.

Les proves són més consistents quant a la relació entre l’aïllament social, la solitud i la mort per malaltia cardíaca i accident cerebrovascular, amb un augment del 29 or cent en el risc d’atac cardíac i/o mort per malaltia cardíaca, i un augment del 32 per cent en el risc d’accident cerebrovascular i mort per accident cerebrovascular. "L’aïllament social i la solitud també s’associen a un pitjor pronòstic en individus que ja pateixen una malaltia coronària o un ictus", afegeix sobre això a l’investigadora.

Les persones amb malalties cardíaques que estaven socialment aïllades presentaven un augment de dos a tres vegades en el nombre de morts durant un estudi de seguiment de sis anys. Els adults socialment aïllats, amb tres o menys contactes socials al mes, poden tenir un risc un 40 per cent major de patir un ictus o un infart recurrent. A més, les taxes de supervivència de la insuficiència cardíaca als 5 anys van ser menors (60%) per a les persones que estaven socialment aïllades, i per a les quals estan tant aïllades socialment com amb depressió clínica (62%), en comparació amb les que tenen més contactes socials i no estan deprimides (79%).