La meitat de torrons de xocolate cruixent són de mala qualitat, segons l'OCU

El torró de xocolate cruixent és un dels més consumit per Nadal: les xifres revelen que es venen el doble que els tradicionals torrons dur (d’Alacant) i tou (de Xixona). Hi ha moltes varietats: torrons de xocolate amb fruita seca, pralinés, amb dolç de llet, amb cafè, però el guanyador continua sent el torró de xocolate cruixent.

En el seu últim estudi, l’OCU ha seleccionat 17 marques de torró de xocolate cruixent per revisar la informació de l’etiqueta, els seus ingredients, la informació nutricional, els additius i un grup d’experts pastissers els ha tastat i donat la seua opinió. El resultat ha estat, en general, "decebedor", i a 8 dels 17 torrons, directament dolent.

Tan sols dos dels torrons de xocolate analitzats es limiten a utilitzar mantega de cacau, que és el que hauria de ser, evitant altres greixos estranys i són fidels al que ha de ser un xocolate tradicional. Totes les marques porten aromes afegides, això desvirtua el sabor natural del cacau i del llard. La falta d’ingredients de qualitat se supleix amb el recurs a additius en la composició: de les aromes afegides, que desvirtuen en sabor natural del cacau i el seu llard, als emulsionants... però entre ells hi ha diferències: mentre que l’ús d’alguns, com les lectitinas, és acceptable, en altres casos es recorre a productes el consum dels quals és desaconseajable, com passa amb el E476, polirricinoleato de poliglicerol. Aquest és un additiu que s’utilitza com a texturizant en productes amb cacau i confiteria de xocolate, però que pot alterar la mucosa i la flora intestinal, la qual cosa pot a la llarga provocar problemes.

Segons l’opinió dels pastissers consultats per l’OCU, en general, els torrons de xocolate són considerats excessivament dolços, aquest excés acaba tapant altres característiques dels torrons. Els experts troben fallos: falta de brillantor al xocolate, les barreges no són homogènies, el xocolate no es fon a la boca (lògic, si falta mantega de cacau), falta olor, l’arròs unflat està mal repartit, o bé són masses d’arròs que s’enganxen als queixals, o són excessivament dures... Tot això ha provocat que 8 dels torrons de xocolate cruixent de l’estudi no superin la nota mínima per ser considerats "acceptables".

Cap mostra analitzada arriba a la zona de bona qualitat i només 9 productes aproven l’examen de l’OCU. Dos són els punts crítics que llasten a aquest tipus de productes: la substitució de la mantega de cacau per greixos d’inferior qualitat, els problemes trobats en la degustació. A favor seu cal dir que són una de les opcions més assequibles dels dolços nadalencs. Com és habitual les marques blanques són les que tenen els preus més baixos amb una mitjana que ronda els 7 euros per quilo, mentre que les primeres marques s’atansen al doble.

L’únic torró de xocolate cruixent que sobresurt en la degustació per sobre de la resta és el torró de xocolate cruixent d’El Corte Inglés, del qual els experts destaquen el seu color brillant, un gruix adequat, una olor que recorda al xocolate, un cruixent homogènia i bona fosa en boca, encara que té poc sabor. Aquest producte, juntament amb torró de xocolate Picó, que presenta la millor composició, ja que utilitza només mantega de cacau, en comptes de substituir-la per greixos d’inferior qualitat, és el més ben valorat.