Així és el vestit espacial que portarà la primera astronauta que trepitgi la Lluna

Més flexibles i resistents. Així seran els nous vestits espacials que utilitzarà la tripulació Artemis III a la superfície lunar i dels quals aquest dimecres es va presentar un prototip que mostra importants millores respecte als utilitzats en el programa Apol·lo. Concebuda per a finals de 2025, els tripulants de l’Artemis III, entre qui figurarà la primera astronauta que trepitgi la Lluna, arribaran al pol sud del satèl·lit, on poden registrar-se temperatures "extremes" i condicions ambientals "hostils", enfundats en vestits del segle XXI dissenyats i fabricats per la companyia Axiom Space.

"Aquests nous vestits tenen més funcions i capacitats", va dir aquest dimecres Vanessa Wyche, directora del Centro Espacial Johnson de la NASA, durant la presentació i demostració del vestit fabricat per la firma privada amb seu a Texas (EE .UU.).

Per la seua part, Lara Kearney, del Programa d’Activitat Extravehicular i Mobilitat Humana a la Superfície de la NASA, va assenyalar que el vestit, encara que el prototip presentat aquest dimecres era de color negre -la idea és que sigui blanc per raons tèrmiques-, permetrà bastanta més "mobilitat" als astronautes. "Aquest és un contracte de serveis", va manifestar Kearney, que va recordar que "històricament la NASA ha fabricat i és propietària dels vestits espacials" utilitzats en missions, però en el cas de l’Artemis III Axiom proveirà els vestits en virtut d’un contracte de 228,5 milions de dòlars. Va afegir que a l’uniforme espacial li queden encara per superar proves que mesuraran aspectes com la seguretat i que es realitzaran en el Centro Espacial Johnson.

Al seu torn, el president d’Axiom Space, Michael Suffredini, va destacar que els vestits són resultat d’una aliança estratègica entre la firma privada i l’experiència de la NASA. "Hem continuat amb el llegat de la NASA en dissenyar un vestit espacial avançat que permetrà als astronautes operar de manera segura i efectiva a la Lluna", va asseverar Suffredini en un comunicat, en el qual va prometre que el vestit de l’Artemis III "estarà llest per enfrontar els complexos desafiaments del pol sud lunar" i ajudar en l’objectiu d’"una presència a llarg termini allà".

"El nostre treball obrirà oportunitats perquè més persones explorin i realitzin activitats científiques a la superfície lunar i és un testimoni de la innovació nord-americana", va assenyalar en un missatge de Twitter, per la seua part, l’administrador de la NASA, Bill Nelson.

MILLORES EN BOTES, GUANTS I CÀMERES D’ALTA DEFINICIÓ

"Els guants són una part crítica del disseny", va assenyalar Russell Ralston, subdirector en la divisió d’Activitat Extravehicular d’Axiom Space, durant la demostració del prototip que es va vestir un enginyer de la companyia. Ralston va explicar que els enginyers han dedicat bastant temps en el disseny dels guants i que, gràcies a innovadores tecnologies, seran capaços de manipular una varietat d’eines més important.

Un esforç especial ha merescut igualment el desenvolupament de capes d’aïllament al vestit espacial, inclosos els guants i les botes, aquestes últimes un altre element destacat del vestit en la confecció de les quals ha participat la dissenyadora de vestidor Esther Marquis, de la sèrie "For All Mankind" d’Apple TV+.

Compost per "un munt de capes", el vestit d’Axiom compta amb una entrada posterior per on ingressaran els tripulants, així com un major nombre d’articulacions a cames i braços que atorguen una flexibilitat més gran respecte als vestits utilitzats fa 50 anys durant les missions del programa Apol·lo de la NASA. El casc disposa d’un set de llums i una càmera de vídeo d’alta definició, mentre que sobre l’esquena dels astronautes s’ubicarà el sistema de suport vital on s’emmagatzema l’oxigen. El vestit fa gala d’un compendi d’innovacions tecnològiques que, tanmateix, no ha pogut excloure un element inevitable per als astronautes que els vesteixin: els bolquers.

La NASA busca fixar una presència permanent a la Lluna a través del programa Artemis, la primera missió del qual va retornar a la Terra el passat 11 de desembre després de 25 dies de viatge, temps en què la nau no tripulat Orió va circumnavegar la Lluna. L’agència espacial nord-americana planeja enviar el novembre de 2024 l’Artemis II, una missió que farà el mateix trajecte que la seua antecessora però amb una tripulació, la mateixa que es donarà a conèixer el proper 3 d’abril.